Jubilació dels mossos d'esquadra: edat i coeficient reductor

Una de les preguntes que menys es fa qui prepara l'oposició, però que més importa a llarg termini, és a quina edat es podrà retirar. Els mossos d'esquadra tenen des del 2022 un règim de jubilació anticipada propi, amb un coeficient reductor que permet avançar l'edat de retir respecte a la resta de treballadors. En aquesta guia t'expliquem com funciona, quants anys de servei calen i per què no s'ha de confondre amb la segona activitat.

A diferència del que molta gent creu, els mossos d'esquadra no tenen un règim de classes passives: cotitzen al règim general de la Seguretat Social. Això vol dir que, de partida, se'ls aplica la mateixa edat ordinària de jubilació que a qualsevol treballador. El 2026 aquesta edat és de 66 anys i 10 mesos per a qui té menys de 38 anys i 3 mesos cotitzats, i de 65 anys per a qui arriba o supera aquest període de cotització. La diferència és que el cos disposa d'un mecanisme específic per avançar aquesta edat: el coeficient reductor.

Des de l'1 de gener de 2022, la disposició addicional vintena bis de la Llei General de la Seguretat Social reconeix als mossos i mosses d'esquadra un coeficient reductor de 0,20 per cada any complet efectivament treballat dins el cos. En la pràctica, cada cinc anys de servei permeten avançar un any l'edat de jubilació (5 × 0,20 = 1). És el mateix sistema que ja tenien altres col·lectius policials i que el cos reclamava des de feia temps. El període que s'avança, a més, es considera cotitzat a l'efecte de calcular el percentatge de la pensió, de manera que avançar la jubilació no penalitza l'import en la mateixa proporció que una jubilació anticipada ordinària.

Fem números. Amb 25 anys de servei efectiu com a mosso, el coeficient permet avançar cinc anys l'edat ordinària, de manera que es pot accedir a la jubilació als 60 anys. Qui acumula 35 anys o més de servei pot arribar a retirar-se als 59. Cal tenir present que hi ha límits: l'avançament no pot rebaixar l'edat per sota dels llindars que fixa la normativa i sempre s'han de complir la resta de requisits generals de cotització. Per això, com més aviat entris al cos, més marge tindràs per aprofitar plenament el coeficient.

Hi ha un punt que ha generat molta controvèrsia i litigis: què compta com a temps efectivament treballat. La Seguretat Social ha interpretat de manera restrictiva que els períodes en què l'agent ha tingut una reducció de jornada —per exemple, per conciliació familiar o cura de fills— no computen íntegrament per aplicar el coeficient del 0,20. Diversos sindicats han recorregut aquesta interpretació. Si preveus fer servir mesures de conciliació al llarg de la teva carrera, val la pena que en tinguis constància, perquè pot afectar l'edat final a la qual et podràs jubilar.

És un error habitual barrejar tots dos conceptes. La segona activitat és una situació administrativa que permet al mosso deixar les tasques operatives —normalment a partir d'una certa edat o per motius de salut— i passar a llocs de treball més adaptats, però continuant en actiu i cobrant. La jubilació, en canvi, és la sortida definitiva del servei amb dret a pensió. Un agent pot passar per la segona activitat i, més endavant, jubilar-se. Tens els detalls de com funciona la segona activitat en un article específic del blog.

Quan prepares l'oposició, la jubilació sembla molt lluny, però condiciona decisions importants: l'edat a la qual entres, els anys que cotitzaràs i el moment en què podràs retirar-te en bones condicions. Tenir clar que existeix el coeficient reductor del 0,20 i que el temps de servei suma t'ajuda a valorar la plaça amb perspectiva. Ara, però, el primer pas és aprovar: dedica l'energia a dominar el temari i a fer tests fins que els automatismes t'acompanyin el dia de l'examen. La jubilació ja arribarà, i amb el coeficient al teu favor.