Excedència als Mossos d'Esquadra: tipus i requisits

Quan un opositor pensa a entrar als Mossos d'Esquadra, gairebé mai es pregunta com en sortirà temporalment. Però l'excedència és una de les situacions administratives que més tranquil·litat dona al llarg d'una carrera: et permet aparcar la plaça durant un temps —per cuidar un fill, provar una altra feina o acompanyar la família— sense perdre-la per sempre. Com a funcionaris de la Generalitat, els mossos disposen de diversos tipus d'excedència, cadascun amb els seus requisits, la seva durada i les seves conseqüències sobre el sou i l'antiguitat. En aquesta guia t'expliquem quines excedències existeixen i què cal per demanar-les.

L'excedència dels mossos no té una regulació aïllada, sinó que beu de tres nivells de normativa. D'una banda, l'Estatut bàsic de l'empleat públic (Reial decret legislatiu 5/2015), que als articles 85 a 89 fixa les situacions administratives comunes a tots els funcionaris. De l'altra, la normativa de funció pública de la Generalitat, que concreta aquests supòsits per al personal català. I, finalment, la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat–Mossos d'Esquadra, que estableix les particularitats del cos. En termes generals, l'excedència implica el cessament temporal de la relació de servei: deixes de prestar funcions i, en la majoria de casos, de cobrar, però conserves un dret de reincorporació en les condicions que marca cada modalitat.

És la més coneguda i també la més exigent. Es concedeix a petició de la persona funcionària per motius personals, sense necessitat de justificar-los, però amb una condició prèvia important: haver prestat serveis efectius en alguna administració pública durant un període mínim de cinc anys immediatament anteriors a la sol·licitud. Durant aquesta excedència no perceps retribucions, no se't reserva el lloc de treball i el temps no computa a efectes d'antiguitat ni de drets passius. A més, el reingrés queda condicionat que hi hagi una vacant del teu cos i categoria. Tampoc es pot concedir si tens un expedient disciplinari pendent o una sanció per complir. És, per tant, una via per fer una pausa llarga, però amb menys garanties de tornada.

Aquestes són les modalitats amb més protecció, pensades per conciliar. L'excedència per cura de fill o filla es pot demanar per un màxim de tres anys, a comptar des del naixement o des de la resolució d'adopció o acolliment. L'excedència per cura d'un familiar fins al segon grau que no es pugui valer per si mateix i que no faci cap activitat retribuïda també arriba als tres anys. En tots dos casos no cobres, però el temps sí que computa a efectes de triennis, carrera i drets de la Seguretat Social, i tens dret a la reserva del mateix lloc de treball durant els dos primers anys; a partir d'aquí, la reserva es manté sobre un lloc de la mateixa localitat. Són, doncs, excedències molt més amables que la d'interès particular.

Més enllà de les anteriors, hi ha supòsits específics. L'excedència voluntària per agrupació familiar permet acompanyar el cònjuge o la parella que ha de residir en un altre municipi per haver obtingut un lloc de treball públic, i no exigeix el període mínim de cinc anys de serveis. L'excedència per raó de violència de gènere protegeix les víctimes: no requereix cap temps mínim previ i manté la reserva del lloc durant els primers mesos, amb dret a percebre retribucions en determinats períodes. Finalment, l'excedència forçosa opera en casos taxats aliens a la voluntat de la persona i sol comportar reserva de plaça i còmput d'antiguitat. Cada modalitat té el seu propi joc de drets, així que convé identificar bé quina s'ajusta a la teva situació.

Un error habitual entre els aspirants és barrejar l'excedència amb la segona activitat, una figura pròpia dels cossos policials. La segona activitat no és una excedència: és una situació en què el mosso, per raons d'edat, salut o embaràs, passa a exercir funcions diferents de les operatives dins del mateix cos, generalment mantenint retribucions. L'excedència, en canvi, t'aparta temporalment del servei. Tampoc s'ha de confondre amb els permisos o les llicències, que són absències molt més breus. Tenir clares aquestes diferències t'ajudarà a entendre el règim funcionarial que t'espera i, de retruc, a respondre bé si el tema surt en un test o en l'entrevista.

Per sol·licitar qualsevol excedència cal presentar una petició davant l'òrgan competent en matèria de personal, indicant la modalitat i, si escau, la durada prevista, i esperar una resolució expressa. El reingrés al servei actiu també s'ha de demanar: en les excedències amb reserva de lloc, la tornada és pràcticament automàtica dins del termini; en la d'interès particular, en canvi, dependrà que existeixi una vacant. Com a opositor, res d'això t'afecta encara —primer cal aprovar i agafar la plaça—, però conèixer aquestes situacions administratives et dona una fotografia realista de la carrera: entrar de mosso no vol dir renunciar a la vida personal, sinó disposar d'un ventall d'opcions per adaptar la feina als teus moments vitals.