Temari · Mossos d'EsquadraAmb esquemes
B.6Els òrgans jurisdiccionals. Poder judicial i Tribunal Constitucional
Poder judicial i potestat jurisdiccional
El poder judicial es regula a la CE i a la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial. És un poder de l'Estat, independent dels altres poders (executiu i legislatiu), únic a tot el territori nacional, i que es compon de jutges i magistrats.
El poder judicial té encomanada la potestat jurisdiccional, que consisteix a aplicar el dret per resoldre conflictes i a fer complir allò que s'ha decidit si no es compleix voluntàriament. Aquesta potestat jurisdiccional s'atribueix a tots i cada un dels jutges i magistrats que integren el poder judicial, i és una funció que exerceixen de forma independent.
Per poder exercir les seves funcions jurisdiccionals, el poder judicial té el suport de l'Administració de justícia. L'Administració de justícia no és poder judicial, sinó que comprèn el conjunt de mitjans personals i materials destinats a l'organització de les activitats relacionades amb la justícia, amb la finalitat de garantir el compliment de les funcions del poder judicial.
1.1. Principis configuradors del poder judicial
1.1.1. Exclusivitat
La potestat jurisdiccional només pot ser exercida pels òrgans que integren el poder judicial (jutjats i tribunals), i aquests només poden exercir la potestat jurisdiccional i les altres funcions que expressament els siguin atribuïdes per llei, en garantia de qualsevol dret. S'ha de dir, no obstant això, que en determinats supòsits expressament previstos a la CE és possible que, en relació amb matèries concretes, altres òrgans exerceixin la potestat jurisdiccional (per exemple, el Tribunal Constitucional).
1.1.2. Unitat jurisdiccional
El poder judicial és únic a tot el territori estatal, i no hi ha, com succeeix amb el poder legislatiu i el poder executiu, òrgans judicials de les comunitats autònomes i òrgans judicials de l'Estat central. No hi pot haver jurisdiccions especials, ni es poden crear tribunals que no es trobin prèviament determinats per la llei. Els òrgans que exerceixen la potestat jurisdiccional es troben integrats en una organització única i estan sotmesos a un mateix règim jurídic.
1.2. Estatut dels jutges i magistrats
Els jutges i magistrats formen un cos únic i el seu estatut, que es regula a la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ), es regeix pels principis següents: independència, inamovibilitat, imparcialitat, incompatibilitat i responsabilitat.
1.2.1. Independència
S'entén en un doble sentit: independència externa i independència interna. Així, la independència externa significa que el poder judicial és un poder independent dels altres poders de l'Estat. La CE tracta de garantir aquesta independència especialment en relació amb el poder executiu i, en aquest sentit, s'ha d'entendre l'atribució al Consell General del Poder Judicial de la competència relativa a l'estatut jurídic dels jutges i magistrats, que havia estat una funció atribuïda anteriorment al poder executiu. Això significa que el poder executiu (govern) no pot interferir en la tasca dels jutges i els tribunals.
Pel que fa a la independència interna, els jutges i magistrats adopten les seves decisions d'acord amb el dret, sense que puguin rebre cap ordre, instrucció o suggeriment relatiu als fets sotmesos al seu judici. Les seves decisions només poden ser revisades mitjançant els recursos previstos legalment. La independència no implica llibertat absoluta dels òrgans judicials per decidir els processos sotmesos al seu coneixement, sinó que, tal com disposa l'article 117.1 de la CE, els jutges i magistrats actuen sotmesos únicament a l'imperi de la llei. Això implica que han d'adoptar les seves decisions d'acord amb l'ordenament jurídic. La decisió judicial ha de ser la conclusió d'un raonament jurídic motivat mitjançant el qual s'apliquen les normes jurídiques al supòsit concret plantejat.
1.2.2. Inamovibilitat
Els jutges i magistrats només poden ser separats, suspesos, traslladats o jubilats per les causes establertes per la llei (ascensos, faltes, incapacitat, renúncia, pèrdua de la nacionalitat, condemna penal). La inamovibilitat té per finalitat evitar que els jutges i magistrats puguin ser apartats de les seves funcions per causes que no siguin estrictament professionals, la qual cosa és una garantia per a la seva independència.
1.2.3. Imparcialitat
Els jutges i magistrats han d'aplicar la llei de forma imparcial, i s'estableixen mecanismes per garantir-ne la imparcialitat en relació amb els supòsits concrets que hagin de decidir, com són l'abstenció (els òrgans judicials s'han d'abstenir de conèixer dels assumptes quan incorrin en una de les causes previstes a la llei que podrien posar en perill la seva imparcialitat) i la recusació (les parts del procés poden demanar que el jutge i magistrat no conegui del cas si incorre en alguna de les causes esmentades).
1.2.4. Incompatibilitat
Els jutges i magistrats no poden exercir altres càrrecs públics, ni pertànyer a partits polítics o sindicats, però poden crear associacions professionals. Les causes d'incompatibilitat tracten de garantir la independència dels òrgans judicials, i evitar que facin activitats que condicionin la seva llibertat de criteri.
1.2.5. Responsabilitat
Els jutges i magistrats són responsables en l'exercici de la seva funció jurisdiccional. Aquesta responsabilitat pot ser penal (per exemple, delicte de prevaricació), civil (si es causa un dany o perjudici en l'exercici de les seves funcions, sempre que la seva actuació sigui dolosa o culposa) i disciplinària (imposició de sancions pel Consell General del Poder Judicial).
| Principi | Què vol dir | Per a què o com es garanteix |
|---|---|---|
| Independència | Externa: el poder judicial és independent dels altres poders; el Govern no pot interferir en la tasca dels jutges. Interna: no poden rebre cap ordre, instrucció o suggeriment sobre els fets que jutgen | L'estatut jurídic dels jutges és competència del CGPJ (abans, del poder executiu). Actuen sotmesos únicament a l'imperi de la llei (art. 117.1 CE), amb decisions motivades |
| Inamovibilitat | Només poden ser separats, suspesos, traslladats o jubilats per les causes establertes per la llei (ascensos, faltes, incapacitat, renúncia, pèrdua de la nacionalitat, condemna penal) | Evita que se'ls aparti de les funcions per causes no estrictament professionals: és una garantia de la independència |
| Imparcialitat | Han d'aplicar la llei de forma imparcial en cada supòsit concret | Abstenció (el jutge s'aparta de l'assumpte) i recusació (ho demanen les parts del procés) |
| Incompatibilitat | No poden exercir altres càrrecs públics ni pertànyer a partits polítics o sindicats; sí que poden crear associacions professionals | Garanteix la independència i evita activitats que condicionin la llibertat de criteri |
| Responsabilitat | Responen de l'exercici de la funció jurisdiccional | Penal (p. ex., prevaricació), civil (avui, l'Estat indemnitza el perjudicat i pot exigir el reemborsament al jutge si hi ha dol o culpa greu: art. 296 LOPJ) i disciplinària (sancions del CGPJ) |
Principi
Independència
- Què vol dir
- Externa: el poder judicial és independent dels altres poders; el Govern no pot interferir en la tasca dels jutges. Interna: no poden rebre cap ordre, instrucció o suggeriment sobre els fets que jutgen
- Per a què o com es garanteix
- L'estatut jurídic dels jutges és competència del CGPJ (abans, del poder executiu). Actuen sotmesos únicament a l'imperi de la llei (art. 117.1 CE), amb decisions motivades
Principi
Inamovibilitat
- Què vol dir
- Només poden ser separats, suspesos, traslladats o jubilats per les causes establertes per la llei (ascensos, faltes, incapacitat, renúncia, pèrdua de la nacionalitat, condemna penal)
- Per a què o com es garanteix
- Evita que se'ls aparti de les funcions per causes no estrictament professionals: és una garantia de la independència
Principi
Imparcialitat
- Què vol dir
- Han d'aplicar la llei de forma imparcial en cada supòsit concret
- Per a què o com es garanteix
- Abstenció (el jutge s'aparta de l'assumpte) i recusació (ho demanen les parts del procés)
Principi
Incompatibilitat
- Què vol dir
- No poden exercir altres càrrecs públics ni pertànyer a partits polítics o sindicats; sí que poden crear associacions professionals
- Per a què o com es garanteix
- Garanteix la independència i evita activitats que condicionin la llibertat de criteri
Principi
Responsabilitat
- Què vol dir
- Responen de l'exercici de la funció jurisdiccional
- Per a què o com es garanteix
- Penal (p. ex., prevaricació), civil (avui, l'Estat indemnitza el perjudicat i pot exigir el reemborsament al jutge si hi ha dol o culpa greu: art. 296 LOPJ) i disciplinària (sancions del CGPJ)
1.3. Estructura del poder judicial
L'estructura del poder judicial es determina bàsicament per dos criteris: un criteri material i un criteri territorial.
1.3.1. Criteri material
Els òrgans judicials es divideixen, per raó de l'especialització material, en civil, penal, contenciós administratiu i social. Pel que fa a la jurisdicció militar, s'ha de dir que no s'integra en l'estructura del poder judicial, excepte pel que fa a la Sala Cinquena del Tribunal Suprem, que és militar.
1.3.2. Criteri territorial
L'Estat es divideix, a l'efecte de l'organització del poder judicial, en municipis, partits judicials, províncies, comunitats autònomes i tot l'Estat. D'acord amb aquest criteri, es pot fer la següent divisió dels òrgans judicials:
- a)Tribunal Suprem (seu a Madrid i jurisdicció a tot l'Estat).
- b)Audiència Nacional (seu a Madrid i jurisdicció a tot l'Estat).
- c)Tribunals superiors de justícia (un a cada comunitat autònoma).
- d)Audiències provincials (una a cada província).
- e)Jutjats penals, socials, contenciosos administratius, de vigilància penitenciària i de menors (un o més a cada província).
- f)Jutjats de primera instància i instrucció (un o més a cada partit judicial).
- g)Jutjats de pau (en els municipis en què no hi hagi jutjats de primera instància i instrucció).