Temari · Mossos d'EsquadraAmb esquemes
B.5Les institucions polítiques de l’Estat
Entenem per òrgans constitucionals aquells que són essencials per a l'existència del mateix Estat, de manera que la seva desaparició o transformació implica un canvi en l'estructura de l'Estat. En aquesta categoria s'inclouen: la Corona, les Corts Generals i el Govern.
Les institucions polítiques de l'Estat. L'Estat. òrgan constitucional: La Corona (el rei, titular: cap de l'Estat, representa la unitat de l'Estat, monarquia parlamentària). òrgan constitucional: Les Corts Generals (Congrés dels Diputats i Senat, representen el poble espanyol, fan les lleis i controlen el Govern). òrgan constitucional: El Govern (president o presidenta, vicepresidents i ministres, dirigeix la política interior i exterior, funció executiva i potestat reglamentària). òrgan auxiliar: Tribunal de Comptes (fiscalitza els comptes i la gestió econòmica de l'Estat i del sector públic). òrgan auxiliar: Consell d'Estat (òrgan consultiu suprem del Govern (art. 107 CE))
Les Corts Generals
Les Corts Generals són la suprema institució representativa del poble espanyol i tenen una estructura bicameral formada pel Congrés dels Diputats, que representa l'Estat atenent criteris de població, i el Senat, que representa els diferents territoris de l'Estat espanyol.
1.1. Funcions
Les Corts Generals tenen les funcions següents:
- a)Potestat legislativa: en la mesura que les Corts Generals representen el poble espanyol, la CE els reserva, en exclusiva, la capacitat de fer lleis. Aquestes són obligatòries per a tots els seus destinataris: tant per als òrgans estatals, governamentals i judicials, com per a la ciutadania. L'únic límit a la seva actuació el tenen en la supremacia de la CE.
- b)Aprovació del pressupost: la iniciativa legislativa en matèria pressupostària correspon al Govern, però la seva aprovació s'ha de fer mitjançant una llei singular i de caràcter anual de les Corts Generals.
- c)Atorgar la confiança al Govern: en la mesura que les Corts Generals representen la voluntat del poble, el Govern necessita de la seva confiança per poder dur a terme la seva gestió política.
- d)Control de l'acció de govern: un cop concedida la confiança, les Corts Generals retenen la capacitat de control de l'acció política governamental diària, mitjançant les preguntes, les interpel·lacions i la creació de comissions d'investigació.
- e)Impuls de l'acció del Govern: orienten el rumb de l'acció governamental mitjançant l'adopció de proposicions no de llei, resolucions i mocions dirigides al Govern.
1.2. L'autonomia de les cambres
La CE preveu determinats mecanismes perquè les Corts Generals puguin desenvolupar aquestes tasques amb absoluta independència respecte de la resta de poders de l'Estat i, en especial, del poder executiu. Per això, la CE dota les Corts Generals d'una autonomia orgànica i funcional que es concreta en:
- a)Autonomia reglamentària: ambdues cambres poden aprovar els seus respectius reglaments d'organització i funcionament intern.
- b)Autonomia de govern intern: els seus òrgans rectors (els presidents del Congrés i del Senat i les meses respectives) són elegits pels membres de cada cambra, sense interferències externes.
- c)Autonomia administrativa: el personal al servei de les Corts Generals no forma part de l'Administració pública, que se situa sota la dependència i la direcció del Govern, sinó que té el seu propi estatut personal.
- d)Autonomia pressupostària: les cambres aproven autònomament el seu pressupost respectiu (que s'ha d'integrar en els pressupostos generals de l'Estat) i gaudeixen d'autonomia en la despesa.
1.3. Composició del Congrés i del Senat
El Congrés dels Diputats representa l'Estat atenent criteris de població i està format per tres-cents cinquanta diputats, tal com s'estableix a l'article 162 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general. Segons aquesta normativa, la circumscripció electoral és la província i el nombre total de diputats es distribueix assignant a cada circumscripció un mínim inicial de dos diputats. La resta de diputats es distribueix en proporció a la població mitjançant una fórmula electoral (quota de repartiment i restes majors). Quant a les poblacions de Ceuta i Melilla, estan representades cadascuna per un diputat.
El sufragi es fa mitjançant llistes electorals tancades i bloquejades de candidats, i el nombre de representants electes que correspon a cada candidatura es distribueix en proporció al nombre total de vots aconseguits en cada circumscripció (la Llei d'Hondt). El període de representació és per tot el temps de durada d'una legislatura, és a dir, quatre anys, excepte que amb anterioritat es produeixi una dissolució anticipada de les cambres.
El Senat és la cambra de representació territorial. La CE estableix dos mecanismes per a l'elecció dels senadors, però la seva composició no té un nombre fix, sinó que varia en funció de la població. Els articles 165 i 166 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, estableixen el següent:
Article 165
- 1.En cada circumscripció provincial s'elegeixen quatre senadors.
- 2.En cada circumscripció insular s'elegeix el nombre següent de senadors: tres a Gran Canària, Mallorca i Tenerife, un a Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i La Palma.
- 3.Les poblacions de Ceuta i Melilla elegeixen cadascuna dos senadors.
- 4.Les comunitats autònomes designen a més un Senador i un altre més per cada milió d'habitants del seu territori respectiu. La designació correspon a l'assemblea legislativa de la comunitat autònoma d'acord amb el que estableixin els seus estatuts, que asseguren, en tot cas, la representació proporcional adequada. A efectes d'aquesta designació el nombre concret de senadors que correspongui a cada comunitat autònoma es determina prenent com a referència el cens de població de dret vigent en el moment de celebrar-se les últimes eleccions generals al Senat.
Article 166
- 1.L'elecció directa dels senadors en les circumscripcions provincials, insulars i a Ceuta i Melilla es regeix pel que disposen els apartats següents:
- a)Els electors poden donar el seu vot a un màxim de tres candidats en les circumscripcions provincials, dos a Gran Canària, Mallorca, Tenerife, Ceuta i Melilla, i un a la resta de circumscripcions insulars.
- b)Seran proclamats electes aquells candidats que obtinguin un nombre de vots més alt fins a complementar el de senadors assignats a la circumscripció.
- 1.En cas de mort, incapacitat o renúncia d'un senador elegit directament, la vacant es cobrirà pel seu suplent designat segons l'article 171 d'aquesta Llei.
| Circumscripció (elecció directa) | Senadors que s'hi elegeixen (art. 165) | Vots màxims de cada elector (art. 166.1.a) |
|---|---|---|
| Cada província | 4 | 3 |
| Gran Canària, Mallorca i Tenerife | 3 | 2 |
| Ceuta i Melilla (cadascuna) | 2 | 2 |
| Resta d'illes (Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i La Palma; vegeu l'actualització) | 1 | 1 |
| Comunitats autònomes (designació, no elecció directa) | 1 + 1 per cada milió d'habitants; les designa l'assemblea legislativa | — |
Circumscripció (elecció directa)
Cada província
- Senadors que s'hi elegeixen (art. 165)
- 4
- Vots màxims de cada elector (art. 166.1.a)
- 3
Circumscripció (elecció directa)
Gran Canària, Mallorca i Tenerife
- Senadors que s'hi elegeixen (art. 165)
- 3
- Vots màxims de cada elector (art. 166.1.a)
- 2
Circumscripció (elecció directa)
Ceuta i Melilla (cadascuna)
- Senadors que s'hi elegeixen (art. 165)
- 2
- Vots màxims de cada elector (art. 166.1.a)
- 2
Circumscripció (elecció directa)
Resta d'illes (Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i La Palma; vegeu l'actualització)
- Senadors que s'hi elegeixen (art. 165)
- 1
- Vots màxims de cada elector (art. 166.1.a)
- 1
Circumscripció (elecció directa)
Comunitats autònomes (designació, no elecció directa)
- Senadors que s'hi elegeixen (art. 165)
- 1 + 1 per cada milió d'habitants; les designa l'assemblea legislativa
- Vots màxims de cada elector (art. 166.1.a)
- —
El mandat dels senadors acaba, com en el Congrés, transcorreguts quatre anys des de la seva elecció, o el dia de la dissolució de la cambra.
La CE preveu una sèrie de garanties perquè els membres de les Corts Generals puguin dur a terme les seves funcions d'una forma lliure i independent: la inviolabilitat (els parlamentaris no poden ser jutjats per les opinions i vots realitzats en l'exercici de les seves funcions) i la immunitat (els diputats i senadors només poden ser detinguts en cas de delicte flagrant i no poden ser inculpats ni processats sense l'autorització prèvia de la seva cambra respectiva, mitjançant la concessió del suplicatori).
Congrés dels Diputats i Senat. Congrés dels Diputats: Representa l'Estat atenent criteris de població.; 350 diputats (art. 162 LOREG).; Circumscripció: la província, amb un mínim inicial de 2 diputats; la resta, en proporció a la població (quota de repartiment i restes majors).; Ceuta i Melilla: 1 diputat cadascuna.; Llistes tancades i bloquejades: els escons es reparteixen entre les candidatures en proporció als vots amb la Llei d'Hondt.; Mandat: 4 anys (una legislatura), llevat de dissolució anticipada.. Senat: Cambra de representació territorial.; Sense nombre fix: varia en funció de la població.; Dos mecanismes: elecció directa (província, illes, Ceuta i Melilla) i designació per les comunitats autònomes.; 4 senadors per província; 2 Ceuta i 2 Melilla; a les illes, 3 o 1.; L'elector vota candidats (fins a 3 a la província) i surten elegits els que tenen més vots.; Mandat: 4 anys des de l'elecció, o fins a la dissolució de la cambra.. Totes dues formen les Corts Generals (estructura bicameral), la suprema institució representativa del poble espanyol. Els seus membres tenen inviolabilitat i immunitat.