Temari · Mossos d'EsquadraAmb esquemes
A.7Les tecnologies de la informació en el segle xxi
La societat del coneixement i les tecnologies de la informació. Internet i la Internet de les coses (IoT)
La vida de la humanitat ha evolucionat, al llarg dels segles, al ritme de les innovacions tecnològiques. Cada millora tècnica ha comportat un avenç en les condicions de vida, un estímul per continuar avançant, i un major accés a la riquesa i al progrés del conjunt de la societat.
Avui som en un moment clau d'aquesta contínua innovació tecnològica, que té unes característiques pròpies tan diferenciades que marquen el naixement d'una nova societat. Aquest progrés continu ens ha dut al que ja es coneix com l'era de la informació, que es caracteritza, enfront de les grans conquestes tecnològiques de la història, perquè el conjunt dels ciutadans adquireix un enorme protagonisme. Abans, la informació i el coneixement, el poder, eren un privilegi al qual podia accedir només una minoria; ara, són a l'abast de tots els ciutadans de forma relativament poc costosa. Així mateix, aquesta informació i aquest coneixement es transmeten per uns sistemes de comunicació que han evolucionat de manera paral·lela amb la informàtica; ha augmentat la capacitat d'aquesta informació, la disponibilitat i la immediatesa, i s'ha abaratit aquesta transmissió. Tot aquest conjunt de factors han fet que sorgeixi una nova societat, la societat de la informació, també anomenada societat del coneixement.
L'avenç tecnològic que ha fet possible l'aparició d'aquesta nova societat és l'espectacular desenvolupament que han assolit en els darrers anys les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). De sempre, la humanitat ha sentit la necessitat d'informació, com a forma d'organitzar les seves observacions. La comunicació d'aquesta informació és el que permetia l'avenç tecnològic, el qual, al seu torn, facilitava les observacions, el seu processament en forma d'informació, i millorava la comunicació de la informació en el temps i l'espai.
Ara bé, el punt de partida, l'acte de naixement de la societat del coneixement o de la informació té una data concreta: l'any 1981. Aquest any Microsoft desenvolupa el sistema operatiu MS-DOS i IBM presenta el primer ordinador personal, el PC (personal computer). L'aparició del Macintosh d'Apple el 1984, amb una interfície gràfica de finestres i del ratolí (mouse), incorporat després als sistemes Windows, va fer que l'ús de l'ordinador s'estengués a qualsevol àmbit i nivell d'usuari. Aquests són els fets cabdals que marquen l'inici de l'era de la informàtica. La societat postindustrial de la segona meitat del segle xx dona pas a la societat informatitzada, la cibersocietat, que es caracteritza per considerar la informació com la principal riquesa i font d'organització. Com a primera conseqüència, el gran nombre de població activa ja no és al sector industrial, el secundari, sinó que es troba en el sector de serveis o terciari. Dins el sector de serveis, com és evident, cada vegada un percentatge més elevat està estretament relacionat, en la seva vida laboral, amb la informàtica. La mà a la indústria és substituïda per la robotització i l'automatització dels processos productius.
Hi ha una característica fonamental d'aquesta societat informatitzada: les TIC abasten tots els sectors productius i d'oci. Per tant, hi ha sis conceptes fonamentals en l'organització de la cibersocietat:
- a)Multimèdia: la informàtica permet integrar so, imatge i text.
- b)Hipermèdia: integració de multimèdia i hipertext, que és un text organitzat de forma no seqüencial.
- c)Realitat virtual: les TIC permeten traslladar les persones a una realitat diferent de la que coneixem.
- d)Grans xarxes d'ordinadors: creen una rèplica dels sistemes de comunicació entre grups de persones.
- e)Internet: també anomenada autopista de la informació. Permet la comunicació entre qualsevol ordinador integrat a la xarxa, i que els seus usuaris accedeixin a arxius d'imatge, text i veu dipositats en qualsevol lloc de la xarxa.
- f)Telefonia mòbil: amb un rapidíssim desenvolupament i difusió des de mitjans dels anys 90 del segle passat, com mai abans cap dispositiu de comunicació, ha incorporat funcions i capacitats pròpies dels PC, en una clara convergència amb Internet en una única xarxa mundial.
| Concepte | Què és (segons el tema) | La clau per no confondre'l |
|---|---|---|
| a) Multimèdia | La informàtica permet integrar so, imatge i text | so + imatge + text |
| b) Hipermèdia | Integració de multimèdia i hipertext, que és un text organitzat de forma no seqüencial | multimèdia + hipertext (no seqüencial) |
| c) Realitat virtual | Les TIC permeten traslladar les persones a una realitat diferent de la que coneixem | una altra realitat |
| d) Grans xarxes d'ordinadors | Creen una rèplica dels sistemes de comunicació entre grups de persones | rèplica de la comunicació entre grups |
| e) Internet | Comunica qualsevol ordinador integrat a la xarxa; els usuaris accedeixen a arxius d'imatge, text i veu dipositats a qualsevol lloc | l'«autopista de la informació» |
| f) Telefonia mòbil | Desenvolupament i difusió rapidíssims des de mitjans dels anys 90; incorpora funcions i capacitats dels PC | convergència amb Internet en una única xarxa mundial |
Concepte
a) Multimèdia
- Què és (segons el tema)
- La informàtica permet integrar so, imatge i text
- La clau per no confondre'l
- so + imatge + text
Concepte
b) Hipermèdia
- Què és (segons el tema)
- Integració de multimèdia i hipertext, que és un text organitzat de forma no seqüencial
- La clau per no confondre'l
- multimèdia + hipertext (no seqüencial)
Concepte
c) Realitat virtual
- Què és (segons el tema)
- Les TIC permeten traslladar les persones a una realitat diferent de la que coneixem
- La clau per no confondre'l
- una altra realitat
Concepte
d) Grans xarxes d'ordinadors
- Què és (segons el tema)
- Creen una rèplica dels sistemes de comunicació entre grups de persones
- La clau per no confondre'l
- rèplica de la comunicació entre grups
Concepte
e) Internet
- Què és (segons el tema)
- Comunica qualsevol ordinador integrat a la xarxa; els usuaris accedeixen a arxius d'imatge, text i veu dipositats a qualsevol lloc
- La clau per no confondre'l
- l'«autopista de la informació»
Concepte
f) Telefonia mòbil
- Què és (segons el tema)
- Desenvolupament i difusió rapidíssims des de mitjans dels anys 90; incorpora funcions i capacitats dels PC
- La clau per no confondre'l
- convergència amb Internet en una única xarxa mundial
Les tecnologies de la informació s'entenen, doncs, com una manera d'elaborar, processar emmagatzemar i transmetre la informació entre persones, generada a través de les observacions. En realitat, el que es transmet són bàsicament dades, que aporten informació, però poc coneixement. Aquí hem de distingir entre transport i contingut: el transport s'efectua mitjançant els sistemes de telecomunicacions; el contingut són els missatges que s'envien per aquests sistemes, i que poden incloure des de converses privades fins a serveis de lleure i entreteniment, accés a la cultura i transaccions per demanar béns o serveis lliurats per altres mitjans, com la telecompra.
Actualment, Internet és una immensa xarxa de computadores estesa per tot el planeta i que permet, a qualsevol usuari, conèixer arxius d'informació i de dades, amb so i imatges animades o estàtiques, gràfics, etc., a partir d'adreces electròniques o bé mitjançant programari que permet navegar a la recerca d'informació de tota mena des de qualsevol punt del món.
El diari electrònic és una de les conseqüències més importants d'aquest món: gairebé tota la premsa diària s'edita via Internet, i es pot consultar de manera immediata. Tot això ha estat possible gràcies a la tècnica de l'hipertext, una propietat informàtica que facilita l'accés a qualsevol article. Cada paraula subratllada en blau permet la connexió amb altres documents, als quals també es pot accedir pitjant el cursor del ratolí.
La societat interactiva és sinònim de la societat interconnectada, i això està conduint a l'aparició de noves relacions socioeconòmiques i vivencials.
A tots aquests canvis que han transformat la societat des de la dècada dels vuitanta fins a l'actualitat, ara cal afegir-ne un altre, la Internet de les coses (IoT, de l'anglès Internet of things). La IoT representa el màxim exponent de la interconnexió de dispositius a través d'Internet, els quals poden estar orientats a múltiples funcions, com ara videovigilància, domòtica, automoció, etc.
Mentre que als països llatins fem ús de la paraula seguretat per a múltiples vessants del que podríem entendre com una única disciplina, el món anglosaxó sempre ha mantingut dos conceptes ben clars i diferenciats, atès que els separa en safety, per als assumptes relacionats amb la seguretat ambiental, riscos laborals, etc., i security, per a allò relacionat amb la seguretat física i lògica en un sentit més orientat al control d'accessos, prevenció d'intrusions, etc. Tanmateix, el nou paradigma que presenta la Internet de les coses potser fa que, finalment, calgui associar-ho tot a una sola paraula, per la qual cosa cada cop és més difícil la seva gestió o supervisió de manera independent.
Així, en l'actualitat, ens podem trobar que un mateix edifici, superfície o local comercial està subjecte a inspeccions d'entitats col·laboradores de l'Administració (ECA) per verificar el correcte funcionament d'un aparell elevador i dels seus equips, o bé la inspecció de les instal·lacions elèctriques i dels seus equips, entre d'altres. Tot plegat per garantir la safety d'aquests elements i els seus entorns. D'altra banda, ens trobem que aquest mateix emplaçament pot estar subjecte a controls de la policia administrativa per a assumptes relatius a videovigilància, controls d'accessos, personal de seguretat, etc. No cal parlar en termes de futur per veure que la tendència dels grans fabricants i proveïdors en matèria de seguretat apunta cap a conceptes com, per exemple, els edificis intel·ligents (smart buildings), on un sistema de control central pren possessió final de tots els elements de seguretat (safety i security) d'un emplaçament i, en moltes ocasions, aquest sistema es gestiona des d'un lloc remot fora d'aquest mateix emplaçament. Així, ens podem trobar que un aparell que té com a objectiu la detecció de fum per a la prevenció d'incendis funciona perfectament de manera individual, és a dir, el sensor és capaç de detectar una quantitat de fum superior a l'habitual i d'emetre el corresponent senyal d'avís. Ara bé, per emetre aquest senyal el sensor fa ús d'una interfície de xarxa per donar l'avís a un panell de control central. Per tant, cal garantir que aquesta interfície de comunicacions és segura i que tots els elements de seguretat d'un edifici, més enllà de fer correctament la tasca per a la qual han estat dissenyats, estan en condicions de transmetre la informació en tot moment.