Temari · Mossos d'EsquadraAmb esquemes
A.5Marc geogràfic de Catalunya
Situació i divisió administrativa
Catalunya, amb una extensió de 32.108 km2, es troba situada a l'extrem nord-est de la península Ibèrica, en la regió mediterrània, delimitada al nord per la serralada dels Pirineus, al sud i est per la mar Mediterrània i a l'oest per la depressió de l'Ebre. Catalunya no configura cap unitat fisiogràfica determinada i es caracteritza per una gran diversitat paisatgística, amb una irregular orografia, caracteritzada per una alternança de planes i muntanyes. A partir de la interacció de factors físics, socials, econòmics i culturals, s'ha anat conformant una important varietat comarcal.
Catalunya limita al nord amb França i Andorra; a l'oest, amb Aragó, i al sud, amb el País Valencià. El seu territori està dividit en quatre províncies, Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, i en 42 comarques i l'Aran, que és una entitat territorial singular. Les comarques es divideixen en municipis, fins a un total de 947 l'any 2019. El municipi és la unitat administrativa bàsica, on resideix l'autoritat local.
El juliol de 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de vegueries, que han de permetre reorganitzar el mapa administratiu de Catalunya. Les vegueries són una unitat administrativa que s'ha de situar entre l'escala comarcal i l'autonòmica, i substituir les diputacions provincials. La Llei, aprovada el 27 de juliol, seguint les directrius marcades a l'Estatut de 2006, fixava en set el nombre definitiu de vegueries, ampliat a vuit a començaments de 2017.
D'aquesta nova divisió, cal constatar que l'Aran constitueix una entitat territorial singular dins de Catalunya, es relaciona de manera bilateral amb els òrgans de govern de la Generalitat, i forma part de la vegueria de l'Alt Pirineu. Les capitals de vegueries a dia d'avui no estan concretades, únicament estan fixades les que coincideixen amb les províncies: Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona.
Alt Pirineu, que comprèn els municipis de les comarques de l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i Era Val d'Aran.
Barcelona, que comprèn els municipis de les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Catalunya Central, que comprèn els municipis de les comarques del Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona, el Solsonès i vuit municipis de l'Anoia.
Girona, que comprèn els municipis de les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Selva.
Lleida, que comprèn els municipis de les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià i l'Urgell.
Camp de Tarragona, que comprèn els municipis de les comarques del Tarragonès, l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà i el Priorat.
Terres de l'Ebre, que comprèn els municipis de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.
Penedès, que comprèn els municipis de les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i bona part de l'Anoia (excepte vuit municipis, que restaran a la vegueria central).
| Vegueria | Comarques que comprèn | Nombre |
|---|---|---|
| Alt Pirineu | Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Era Val d'Aran | 6 |
| Barcelona | Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental | 5 |
| Catalunya Central | Bages, Berguedà, Lluçanès, Moianès, Osona, Solsonès i vuit municipis de l'Anoia (la Guia no hi posa el Lluçanès) | 6 + part de l'Anoia |
| Girona | Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l'Estany, Ripollès i Selva | 7 |
| Lleida | Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell | 6 |
| Camp de Tarragona | Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà i Priorat | 5 |
| Terres de l'Ebre | Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta | 4 |
| Penedès | Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i bona part de l'Anoia | 3 + part de l'Anoia |
| Total | 42 comarques senceres (comptant-hi l'Aran) + l'Anoia, repartida entre la Catalunya Central i el Penedès | 43 |
Vegueria
Alt Pirineu
- Comarques que comprèn
- Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Era Val d'Aran
- Nombre
- 6
Vegueria
Barcelona
- Comarques que comprèn
- Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental
- Nombre
- 5
Vegueria
Catalunya Central
- Comarques que comprèn
- Bages, Berguedà, Lluçanès, Moianès, Osona, Solsonès i vuit municipis de l'Anoia (la Guia no hi posa el Lluçanès)
- Nombre
- 6 + part de l'Anoia
Vegueria
Girona
- Comarques que comprèn
- Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l'Estany, Ripollès i Selva
- Nombre
- 7
Vegueria
Lleida
- Comarques que comprèn
- Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell
- Nombre
- 6
Vegueria
Camp de Tarragona
- Comarques que comprèn
- Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà i Priorat
- Nombre
- 5
Vegueria
Terres de l'Ebre
- Comarques que comprèn
- Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta
- Nombre
- 4
Vegueria
Penedès
- Comarques que comprèn
- Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i bona part de l'Anoia
- Nombre
- 3 + part de l'Anoia
Vegueria
Total
- Comarques que comprèn
- 42 comarques senceres (comptant-hi l'Aran) + l'Anoia, repartida entre la Catalunya Central i el Penedès
- Nombre
- 43
Com s'ha fet el mapa administratiu actual. 2006: Estatut d'autonomia. Marca les directrius que seguirà la Llei de vegueries.. 27 de juliol de 2010: Llei de vegueries. Aprovada pel Parlament: fixa en set el nombre de vegueries, que han de substituir les diputacions provincials.. 2015: Creació del Moianès. Nova comarca, a la vegueria de la Catalunya Central.. Començaments de 2017: Vegueria del Penedès. Les vegueries passen de set a vuit (Llei 2/2017, de 15 de febrer, DOGC núm. 7312).. 2019: 947 municipis. El municipi és la unitat administrativa bàsica, on resideix l'autoritat local.. 2023: Creació del Lluçanès. Nova comarca (Llei 7/2023, de 10 de maig), a la vegueria de la Catalunya Central. La Guia no la recull.