Impugnar preguntes de l'examen de Mossos d'Esquadra

Has sortit de l'examen de Mossos convençut que una pregunta estava mal plantejada o que tenia dues respostes bones? No ets l'únic, i no cal que t'ho quedis per a tu. En les oposicions als Mossos d'Esquadra existeix un mecanisme reglat per presentar al·legacions contra les preguntes del test: impugnar-les. És un dret de tots els aspirants i, ben utilitzat, pot arribar a canviar la plantilla de respostes i, amb ella, la teva nota. En aquesta guia t'expliquem què vol dir impugnar una pregunta, quan i com es fa, i quins motius solen prosperar.

Impugnar una pregunta és presentar una al·legació formal davant el tribunal qualificador demanant que revisi un ítem concret del test perquè consideres que és incorrecte, ambigu o injust. No es tracta de queixar-se perquè una pregunta era difícil: la dificultat forma part del joc. El que es discuteix és que la pregunta tingui un defecte objectiu, com ara que cap de les opcions sigui correcta, que n'hi hagi més d'una de vàlida o que l'enunciat contradigui la font oficial del temari. El tribunal està obligat a estudiar cada al·legació presentada dins de termini i a motivar la seva decisió, de manera que és una eina real i no un simple tràmit per desfogar-se.

El procés d'impugnació gira al voltant de la plantilla provisional de respostes. Un cop feta la prova de coneixements, el tribunal acostuma a publicar una plantilla amb les respostes que considera correctes i obre un termini perquè els aspirants hi presentin al·legacions. Aquest termini sol ser breu —sovint de pocs dies hàbils—, així que convé estar molt atent a les publicacions oficials al web dels Mossos d'Esquadra i a l'espai de l'aspirant. La plantilla provisional és, precisament, provisional: es pot modificar si les al·legacions demostren que alguna resposta marcada com a bona no ho és. Per això val la pena repassar-la pregunta a pregunta abans que no es tanqui el termini.

No tota discrepància serveix. Els motius que solen tenir recorregut són bàsicament quatre. El primer, que la pregunta no tingui cap resposta correcta entre les opcions ofertes. El segon, que en tingui més d'una de vàlida, cosa que fa impossible encertar-la amb seguretat. El tercer, que l'enunciat sigui tan ambigu o estigui tan mal redactat que indueixi a error. I el quart, potser el més potent, que la resposta marcada pel tribunal contradigui la normativa o la font oficial vigent en el moment de la convocatòria. En canvi, difícilment prosperarà una al·legació basada en interpretacions personals, en apunts d'acadèmia no oficials o en el fet que la pregunta no entrava en el teu resum del tema.

Per impugnar amb garanties, segueix un ordre clar. Identifica la pregunta pel seu número exacte i pel model d'examen, perquè sovint hi ha diversos models amb l'ordre de preguntes canviat. Redacta l'al·legació de manera concisa: exposa quin creus que és el defecte i, sobretot, aporta la font que et dóna la raó, ja sigui l'article de la llei, la pàgina del temari oficial o el document normatiu concret. Com més precisa i documentada sigui la cita, més fàcil ho tindrà el tribunal per donar-te la raó. Presenta l'escrit dins el termini i pel canal que indiquin les bases i la publicació oficial, i guarda'n sempre el justificant. Recorda que cada aspirant pot impugnar diverses preguntes, però cadascuna s'ha d'argumentar per separat.

Un cop tancat el termini, el tribunal estudia totes les al·legacions i publica la plantilla definitiva de respostes. Aquí hi ha tres desenllaços possibles per a una pregunta impugnada. Pot mantenir-se la resposta original si el tribunal considera que l'al·legació no té fonament. Pot canviar-se la resposta correcta, cosa que beneficia qui havia marcat l'opció que ara es dóna per bona. O bé pot anul·lar-se la pregunta: en aquest cas, segons el que estableixin les bases, sol substituir-se per una de reserva o bé es reparteix la seva puntuació. La decisió del tribunal sobre les al·legacions és la que fixa la nota real de la prova, per damunt de la impressió que en tinguessis en sortir de l'examen.

Impugnar bé és una habilitat que es practica. El primer consell és no confiar-ho tot a la memòria: en acabar l'examen, apunta com puguis les preguntes que t'han generat dubtes raonables, amb el màxim de detall. El segon, no impugnar per impugnar, perquè un allau d'al·legacions febles resta credibilitat i et fa perdre temps; tria les que tinguin base sòlida i documenta-les bé. El tercer, treballa el temari sempre amb les fonts oficials i la normativa actualitzada, així, quan aparegui una pregunta discutible, sabràs identificar-la a l'instant i tindràs la cita a mà. I si t'entrenes amb tests que et remeten a la font de cada resposta, com els de la plataforma de Tu Oposición, arribaràs a l'examen amb l'ull afinat per detectar —i, si cal, impugnar— les preguntes que no s'aguanten.