Temari · Mossos d'EsquadraAmb esquemes
B.8La Unió Europea
La Unió Europea és una organització supraestatal, basada en la unitat política, econòmica i monetària, construïda mitjançant la signatura de diversos tractats internacionals entre els països que en formen part.
Aquests tractats estableixen l'existència d'unes institucions comunes (el Consell, la Comissió, el Parlament i el Tribunal de Justícia) en què els estats membres, mitjançant un acte de cessió de sobirania, deleguen a la Unió l'exercici de competències normatives, de gestió i de control polític per aconseguir una sèrie d'objectius comuns: principalment l'establiment d'un mercat únic en el qual mercaderies, capitals, serveis i ciutadans puguin circular lliurement; però també la cooperació en la política exterior i la seguretat comuna i en assumptes de justícia i interior. La progressiva unificació d'aquests sectors, els propis del nucli essencial de la sobirania estatal, l'assumpció de les plenes competències en matèria de política financera (amb l'establiment d'una moneda comuna), comporta que la Unió Europea substitueixi l'Estat en l'exercici d'una part important de les seves competències tradicionals.
D'acord amb l'article 185 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, el 24 de juliol de 2007 el Govern de la Generalitat de Catalunya va adoptar les seves observacions sobre la revisió dels tractats de la Unió Europea i de la Comunitat Europea.
El dia 13 de desembre de 2007 els caps d'Estat i de govern dels vint-i-set estats membres de la UE van signar el nou Tractat de reforma de la UE. El Tractat de Lisboa va entrar en vigor l'1 de desembre de 2009, un cop ratificat per tots els estats membres.
El Tractat introdueix modificacions en els tractats constitutius, que passaran a anomenar-se:
- Tractat de funcionament de la Unió Europea (el Tractat de la Comunitat Europea modificat).
- Tractat de la Unió Europea (el TUE modificat).
Origen històric de la Unió Europea
Amb la signatura del Tractat de la Unió Europea a Maastricht, el 7 de febrer de 1992, es culmina tot un procés d'integració política i econòmica que es va iniciar el 1951 amb la signatura del Tractat de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA), al qual van seguir els tractats de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i de l'Energia Atòmica (EURATOM), signats a Roma el 25 de març de 1957 per Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg, França, Itàlia i la República Federal d'Alemanya.
Espanya s'incorpora a la Unió Europea mitjançant la signatura del Tractat d'adhesió, autoritzat per la Llei orgànica 10/1985, de 2 d'agost. D'acord amb el Tractat, a partir de l'1 de gener de 1986, el dret comunitari originari fins aleshores vigent, així com totes les normes que s'aprovin amb posterioritat, s'incorporen com un tot a l'ordenament jurídic espanyol.
El Tractat de la CEE pretenia fonamentalment la instauració d'un mercat comú, per reactivar l'economia dels països membres a través d'una integració de les seves respectives economies. La primera conseqüència pràctica fou la supressió dels drets de duanes per generar una zona de lliure comerç de mercaderies, capital i treball entre els països membres. Tot això havia de ser completat mitjançant l'establiment d'un marc jurídic propi de drets fonamentals.
Així, el projecte inicial de comunitats europees no es conformava exclusivament amb la creació d'un únic espai econòmic, ni tampoc amb la presència dels estats signataris del Tractat de Roma de 1957, sinó que preveia la seva expansió en un doble sentit:
- a)Ampliar el seu marc geogràfic amb la integració de nous estats. Així, per efecte de les diferents adhesions que es van anar produint, es va passar dels sis estats originaris (Alemanya, França, Bèlgica, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos) als que la conformen actualment.
- b)Aprofundir en les relacions entre els socis comunitaris per assolir una veritable unitat política, econòmica i monetària.
Els tractats inicials foren seguits més endavant pel Tractat de Brussel·les, de 8 d'abril de 1965, pel qual es van unificar algunes de les institucions de les tres comunitats anteriors, que formalment eren independents les unes de les altres, com ara la Comissió i el Consell. Els tribunals de justícia i les assemblees legislatives de les tres comunitats ja havien estat unificats mitjançant la signatura d'un conveni específic a Roma el mateix dia 25 de març de 1957, i per l'Acta Única Europea (AUE), signada a Luxemburg el 17 de febrer de 1986, mitjançant la qual es creà un mercat interior com a únic espai econòmic entre els estats membres, amb plena llibertat de circulació de les persones, els béns, els serveis i els capitals. Aquest objectiu ja figurava entre les finalitats bàsiques de les comunitats europees des de la seva creació.
El Tractat de la Unió Europea (TUE), signat a Maastricht el 7 de febrer de 1992, mereix un comentari més detallat, en la mesura que estableix un nou sistema de cooperació política i econòmica i recull els mecanismes per a la integració econòmica i monetària per fer compatibles dues orientacions polítiques contraposades sobre el model que havia d'adoptar la Comunitat: la d'aquells estats membres que pretenien conservar la pròpia sobirania en matèria de política exterior, seguretat, justícia i assumptes interiors, amb la d'altres estats membres, més orientats cap a una visió més federalista i que defensaven una integració de tipus federal.
En aquesta línia, el Tractat de Maastricht va introduir reformes importants als tractats constitutius, i va desenvolupar i integrar la cooperació de tipus governamental entre els estats membres a través de la institució de la política exterior i seguretat comuna (PESC) i de la cooperació en els àmbits de la justícia i dels assumptes d'interior (CJAI).
Dins d'aquests àmbits s'inclou la cooperació en les següents matèries d'interès comú: la política d'asil; el creuament de persones per les fronteres i la política duanera; la política d'immigració de nacionals de tercers països; la lluita contra el narcotràfic; la prevenció policial i la lluita contra el terrorisme per assegurar un major grau de seguretat per als ciutadans de la Unió; la lluita contra el frau econòmic transnacional, i la cooperació judicial en matèria civil i penal.
El Tractat d'Amsterdam, signat el 2 d'octubre de 1997, reforma els tractats de la Unió i de creació, especialment en l'àmbit institucional, però no va ser capaç de resoldre les qüestions més problemàtiques que comporta la futura ampliació de la Unió Europea, com ara la composició de la Comissió o la ponderació del vot entre els estats en el Consell.
Finalment, el Tractat de Niça, de 2001, torna a modificar els tractats fundacionals i de la Unió per poder adaptar les institucions comunitàries en la perspectiva de l'ampliació de la Unió Europea als països de l'est d'Europa.
El Consell Europeu de Laeken, reunit el desembre de 2001, va dictaminar que la Convenció sobre el Futur d'Europa presentés un projecte de tractat pel qual s'instituís una constitució per a Europa. La Convenció tenia per missió complir els quatre punts abordats per la Declaració de Niça sobre el futur de la Unió Europea. El treball de la Convenció queda reflectit en la fusió i reorganització dels tractats existents en forma de Projecte de Constitució, que dota la Unió Europea d'una única personalitat jurídica. La Constitució incorpora la Carta de drets fonamentals proclamada pel Consell Europeu de Niça.
La Convenció va acordar una millora important de la naturalesa democràtica de la Unió. La Constitució incorporava un paper considerable del Parlament Europeu, i duplicava l'àmbit de legislació per codecisió, que va passar a ser el procediment legislatiu normal de la Unió i una simplificació substancial dels procediments legislatius. Les competències de la Unió es van aclarir i classificar.
No obstant això, el rebuig a la Constitució europea que van expressar els ciutadans de França i Holanda va situar la viabilitat d'aquesta norma bàsica en un escenari imprevisible.
Dels tractats fundacionals al Tractat de Lisboa. 18/4/1951: Tractat de la CECA. signat a París: comença el procés d'integració. 25/3/1957: Tractats de Roma: CEE i EURATOM. signats per Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg, França, Itàlia i la RFA; el mateix dia, un conveni unifica els tribunals de justícia i les assemblees de les tres comunitats. 8/4/1965: Tractat de Brussel·les. unifica institucions de les tres comunitats, com la Comissió i el Consell. 1/1/1986: Adhesió d'Espanya. el dret comunitari s'incorpora com un tot a l'ordenament espanyol; Tractat d'adhesió autoritzat per la LO 10/1985, de 2 d'agost. 17/2/1986: Acta Única Europea. signada a Luxemburg: mercat interior amb plena llibertat de circulació de persones, béns, serveis i capitals. 7/2/1992: Tractat de la Unió Europea (Maastricht). nou sistema de cooperació política i econòmica: PESC i CJAI. 2/10/1997: Tractat d'Amsterdam. reforma sobretot institucional; no resol la composició de la Comissió ni la ponderació del vot al Consell. 26/2/2001: Tractat de Niça. adapta les institucions a l'ampliació als països de l'est. Desembre 2001: Consell Europeu de Laeken. encarrega a la Convenció sobre el Futur d'Europa un projecte de constitució, que després rebutgen els ciutadans de França i Holanda. 13/12/2007: Tractat de Lisboa. signat pels 27 estats; en vigor l'1/12/2009, un cop ratificat per tots