Temari · Mossos d'EsquadraAmb esquemes
A.3Història de la policia a Catalunya
Les forces de seguretat i la seva història
Qualsevol sistema de seguretat pública implica una policia concreta, concebuda d'una determinada manera i amb unes funcions precises, conseqüència, tot plegat, de l'evolució històrica, d'una banda, i de la realitat del moment, de l'altra. Una estructura policial és impossible d'entendre si no es té en compte el marc d'organització econòmica, social i política d'una societat. En definitiva, la funció policial remet sempre al poder –en totes les seves formes– i a la manera com aquest poder es relaciona amb la seva societat. La història de la policia resulta, doncs, la radiografia de la història concreta de les poblacions, de les seves vicissituds i de les seves tensions.
La funció policial, en les seves diverses formes, és una de les més antigues com a expressió de l'autoritat. A mesura que una societat es va fent més complexa i s'estructura políticament, hi trobem aquells que, en defensa d'uns interessos i com a braç del poder, realitzen una tasca policial per tal de preservar-lo.
El feudalisme, amb la consegüent parcel·lació dels poders, va comportar que cada un d'ells refermés el seu propi sistema de seguretat. Pel que fa al nostre país, l'evolució institucional de la corona catalanoaragonesa va suposar la formació d'estructures de defensa armades per tenir cura dels interessos de la monarquia. La major part del país, sotmesa a la jurisdicció de barons eclesiàstics i laics (entre els quals figurava alguna ciutat), escapava a la vigilància normal de l'autoritat reial, amb la qual cosa l'ordre públic era també responsabilitat d'ells. A Catalunya no va existir mai un cos permanent de policia i el manteniment de l'ordre s'exercia a través de la repressió més que de la prevenció. Un fet fonamental fou la defensa de la Pau i Treva i la col·laboració de la població, a través del sometent i del sagramental.
L'ordre públic a la Catalunya feudal. Sense cos permanent de policia. corona catalanoaragonesa: Monarquia (estructures de defensa armades per tenir cura dels interessos de la monarquia). jurisdicció: Barons eclesiàstics i laics (entre els quals figurava alguna ciutat, jurisdicció sobre la major part del país, escapava a la vigilància normal de l'autoritat reial, l'ordre públic també era responsabilitat seva). mètode: Com es mantenia l'ordre (a través de la repressió més que de la prevenció). fet fonamental: Pau i Treva (la seva defensa (idea força 1: una de les bases de l'ordre públic)). a través de: Col·laboració de la població (el sometent, el sagramental)
L'origen dels Mossos d'Esquadra
Avui, l'origen dels Mossos d'Esquadra, l'actual cos de la policia de Catalunya, ens és força conegut i no representa cap focus de polèmica historiogràfica i política com fins fa uns anys, quan hi havia la tradició que suposava la seva creació el 1690 i donava tot el protagonisme als Veciana. Tot i això, recerques en curs ben segur que en perfilaran millor l'origen, les característiques en el moment de la seva formació i el paper de Pere Anton Veciana.
Quin era el veritable origen de les Esquadres de Catalunya? Per quin motiu i per quina raó va ésser creat aquest cos policial i militar? Qui va ésser el seu veritable fundador? En quin any i en quin lloc va tenir lloc la seva fundació o creació?
El 1719 les tensions amb França van fer situar l'exèrcit a la frontera, per la qual cosa calia crear una força policial que controlés l'interior del territori. Per fer aquesta tasca, el capità general i la Reial Audiència van organitzar unes esquadres de paisans, distribuïdes pels corregiments. Quan la tensió bèl·lica fronterera va desaparèixer, el 1721, es va considerar convenient desfer aquestes colles de veïns armats o esquadres. De fet, la major part van ser desarmades i van desaparèixer, però la de Valls, amb destacaments a Riudoms i Rodonyà, es va mantenir sota la comandància única de Pere Anton Veciana. En aquest període es van institucionalitzar els Mossos d'Esquadra. L'any 1723 es van remodelar i ampliar les esquadres i, aquest any, Pere Anton Veciana i Rabasa en fou nomenat el comandant.
Els Mossos representarien, en primera instància, una força policial típicament reial i borbònica, controladora de l'ordre públic en un territori amb algun austriacista derrotat però armat que calia perseguir, i amb una població a la qual s'havia prohibit el sometent i la possibilitat de portar armes.
Al llarg del segle xviii, els Mossos sempre van ser comandats per la família Veciana, a qui es premiava la fidelitat monàrquica filipista. Mentrestant, el cos s'anava convertint en un cos policial preparat i efectiu, tota una innovació policial pel que fa a l'exercici de les seves funcions, a partir dels anys quaranta del segle xviii, i transformant-se en un precedent de les policies modernes. No tan sols creixeria pel territori, sinó que es convertiria en la policia més avançada en termes policials moderns i ben representativa de la realitat d'una Catalunya que estava en uns moments de canvis i transformacions demogràfiques, agrícoles i comercials. Això va fer, fins i tot, que a la segona meitat de segle el model fora exportat a altres zones de la monarquia per a la seva implantació.
Els Mossos d'Esquadra al segle XVIII. 1719: Esquadres de paisans. Per les tensions amb França l'exèrcit va a la frontera; el capità general i la Reial Audiència organitzen esquadres de paisans, distribuïdes pels corregiments, per controlar l'interior.. 1721: Es desfan les esquadres; la de Valls es manté. Desapareix la tensió bèl·lica i la major part són desarmades; la de Valls, amb destacaments a Riudoms i Rodonyà, es manté sota la comandància única de Pere Anton Veciana.. 1723: Remodelació i ampliació de les esquadres. Pere Anton Veciana i Rabasa n'és nomenat el comandant.. Anys quaranta s. XVIII: Un cos policial preparat i efectiu. Tota una innovació policial: els Mossos es transformen en un precedent de les policies modernes.. 2a meitat s. XVIII: El model s'exporta. A altres zones de la monarquia, per a la seva implantació.