Temari · Bombers Generalitat de CatalunyaAmb esquemes
30Intervenció bàsica en estructures col·lapsades
Introducció a la intervenció en estructures col·lapsades i equips especialitzats
1.1. Objectius del Manual
Un edifici que s'ensorra, una esllavissada, una estructura que cedeix després d'un incendi, d'una explosió o d'un fenomen natural: són escenaris complexos, on cal treballar amb seguretat, amb eficiència i de manera coordinada. El manual en què es basa aquest tema té un doble paper, formatiu i operatiu, i va adreçat als professionals d'emergències que intervenen en estructures col·lapsades. La seva finalitat principal és donar-los la base tècnica i pràctica imprescindible per actuar-hi amb aquestes tres condicions.
Concretament, es proposa que l'intervinent sigui capaç de:
- Saber com són els col·lapses estructurals i per què es produeixen.
- Comprendre com està construït, en essència, un edifici i quines patologies pot patir.
- Conèixer les tècniques per localitzar i rescatar víctimes i per estabilitzar l'estructura, i saber-les aplicar.
- Assegurar la protecció dels equips i de la població afectada.
- Afavorir una resposta ordenada i alineada amb els estàndards internacionals (INSARAG, USAR).
Exemple real: a Badalona, el 2024, l'ensorrament d'un edifici va comportar l'activació del PROCICAT, i hi van haver d'intervenir Bombers, Mossos d'Esquadra, el SEM i tècnics municipals. Gràcies a la coordinació dels recursos i al compliment dels protocols de seguretat, les víctimes es van poder localitzar de manera segura i l'escenari va quedar controlat en poques hores.
1.2. Història i evolució de la intervenció internacional en terratrèmols
Com es respon avui a un terratrèmol o a un gran ensorrament no té res a veure amb com es feia als anys vuitanta. Aleshores, quan un país patia un sisme important, els equips de rescat estrangers hi acudien sovint cadascun per la seva banda: no hi havia una coordinació central ni uns protocols comuns. Aquella improvisació portava problemes seriosos:
- esforços duplicats;
- conflictes de logística;
- dificultats d'idioma;
- i fins i tot més pes per al país afectat, que ja estava desbordat.
Van caldre desastres greus perquè canviés: el terratrèmol de Ciutat de Mèxic (1985) i el d'Armènia (1988) van fer veure a la comunitat internacional que els equips que anaven a ajudar havien d'estar coordinats, estandarditzats i ser autosuficients per operar.
D'aquesta reflexió va sortir, dins de l'estructura de les Nacions Unides, l'INSARAG (en català, Grup Assessor Internacional de Recerca i Rescat). Des dels anys 90, l'INSARAG ha fixat guies operatives, criteris de classificació i uns mínims comuns perquè els equips USAR (Urban Search and Rescue) puguin treballar en catàstrofes d'arreu del món amb seguretat, amb eficiència i de manera interoperable.
Què caracteritza, avui, un equip certificat per l'INSARAG?
- És autònom: no depèn dels recursos del lloc.
- Comparteix amb els altres equips els protocols de comandament, de comunicació i d'actuació.
- Es coordina amb la resta a través de l'OSOCC (On-Site Operations Coordination Centre), que dirigeixen les Nacions Unides.
- Té assignada una de tres categories segons la capacitat operativa: lleuger, mitjà o pesat.
El resultat és que, ara, un equip internacional arriba per ajudar i no per afegir problemes al país afectat. Els temps de resposta i l'eficiència dels rescats han millorat molt i, per damunt de tot, hi han guanyat en seguretat tant els equips com les víctimes.
Exemple: a Haití, després del terratrèmol del 2010, hi van treballar plegats més de 40 equips USAR de països diferents, sota la coordinació del sistema INSARAG. Van salvar centenars de vides i es van passar informació tècnica en temps real.
1.3. Equips especialitzats en intervenció en estructures col·lapsades
Una intervenció en estructures col·lapsades és prou complexa per exigir una resposta organitzada, recolzada en procediments reconeguts i en recursos especialitzats. Tant si l'actuació és local com si és internacional, estandarditzar les operacions ajuda a coordinar-se, fa el treball més eficient i augmenta les probabilitats que el rescat acabi bé.
1.3.1. El Grup de Recolzament en Estructures Col·lapsades (GREC)
Experts en valoració d'estructures, al Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, n'hi ha hagut sempre. El que és nou és el GREC (Grup de recolzament en estructures col·lapsades): no es va constituir oficialment fins al 2021, i es va fer com a subàmbit dins de la guàrdia de suport.
El formen bombers amb titulació tècnica. La seva feina és posar aquest coneixement al servei del comandament, perquè decideixi o defineixi la resposta tècnica en intervencions on hi ha:
- patologies, afectacions o col·lapses estructurals;
- estructures afectades per un incendi.
El suport el poden donar a distància o bé desplaçant-se al lloc.
Algunes de les actuacions més rellevants del GREC des que existeix:
- 2020: a Badalona, valoració d'una nau que s'havia incendiat i col·lapsat quan hi havia persones a dins.
- 2022: incendi de Pont de Vilomara, valoració dels danys a la urbanització.
- 2024: valoració de danys estructurals per inundacions a Armènia, en el marc del Mecanisme Europeu de Protecció Civil.
Anàlisi del GREC: càrrega sobre un pilar i sol·licitud a compressió. 1. Pes dels forjats: Amb una càrrega de 500 kg/m² (sobrecàrrega + pes propi), cadascun dels cinc forjats descarrega 1.250 kg sobre el pilar; a la base n'arriben 6.250 kg. Cotes: 2,50 m d'amplada de forjat i pilar de 0,6 m × 1 m de secció.. 2. Pes propi del pilar: Amb una densitat de 2.000 kg/m³, un pilar de 15 m d'alçada i 0,6 m × 1 m de secció pesa 18.000 kg, que també baixen fins a la base.. 3. Sol·licitud a compressió: La suma de les dues càrregues, 24.250 kg, es reparteix sobre la base de 0,6 m × 1 m i dona una tensió d'uns 4 kg/cm².. Dibuix esquemàtic, refet a partir d'un esbós a mà del GREC, de com es calcula la compressió a la base d'un pilar. Primer, el pes dels forjats (sobrecàrrega + pes propi = 500 kg/m²): cinc forjats superposats aporten 1.250 kg cadascun i sumen 6.250 kg a la base; cota de 2,50 m i secció del pilar de 0,6 m × 1 m. Segon, el pes propi del pilar (densitat 2.000 kg/m³): amb 15 m d'alçada i 0,6 × 1 m de secció, 18.000 kg. Tercer, la sol·licitud a compressió: els 24.250 kg totals sobre la base de 0,6 × 1 m equivalen a 4 kg/cm².
En l'esbós del GREC, un pilar de 15 m d'alçada i secció de 0,6 m × 1 m rep 1.250 kg de cadascun dels 5 forjats que té a sobre (sobrecàrrega + pes propi = 500 kg/m²). El material del pilar té una densitat de 2.000 kg/m³. Quina tensió hi ha a la base?
- 1Càrrega dels forjats: 5 × 1.250 kg = 6.250 kg.
- 2Pes propi del pilar: 15 m × 0,6 m × 1 m = 9 m³; 9 m³ × 2.000 kg/m³ = 18.000 kg.
- 3Càrrega total a la base: 6.250 kg + 18.000 kg = 24.250 kg.
- 4Secció de la base: 0,6 m × 1 m = 0,6 m² = 6.000 cm².
- 5Sol·licitud a compressió: 24.250 kg / 6.000 cm² ≈ 4 kg/cm².
Solució: La base del pilar treballa a compressió a uns 4 kg/cm².
Font: Esbós del GREC (figura anterior)
Imatges d'anàlisis realitzats pel GREC en diferents intervencions. 1. Façana col·lapsada: Traç vermell: trams de façana que han caigut.. 2. Façana en bon estat: Traç verd: trams que es mantenen sense danys aparents.. 3. Façana en mal estat: Traç groc: trams drets però malmesos, que cal vigilar.. 4. Zona cremada: Taca rosada: ocupa gairebé tota l'Empresa 1 i l'Empresa 2.. 5. Coberta col·lapsada: Trama vermella quadriculada: es concentra a l'Empresa 1.. 6. Altells: En gris. El de l'Empresa 3 porta el rètol «altells no cremat».. 7. Punts crítics: Tres cercles vermells assenyalen els punts de les parets que cal controlar.. 8. Mitgeres: Separen les empreses; són de plaques horitzontals tipus «guillotina».. 9. Façana: Tancament de plaques verticals.. 10. Altell: Estructura metàl·lica d'IPN doble, amb protecció al foc projectada («projectat PV» al croquis), dins la secció de la nau amb coberta a dues aigües.. Dibuix esquemàtic de com és un croquis d'anàlisi del GREC, refet a partir de la planta i les seccions dibuixades a mà d'una nau industrial incendiada («IU indústria Montornès Vallès 19/3/2022»). La planta es divideix en Empresa 1, Empresa 2 i Empresa 3, amb la retícula de pilars. Un codi de colors resumeix l'estat: vermell, façana col·lapsada; verd, façana en bon estat; groc, façana en mal estat; taca rosada, zona cremada; trama vermella, coberta col·lapsada; gris, altells. Tres cercles vermells marquen punts crítics de les parets i un rètol indica «altells no cremat». Els detalls constructius anoten: mitgeres de plaques horitzontals «guillotina», façana de plaques verticals i altell d'estructura metàl·lica IPN doble amb protecció al foc projectada. La geometria és orientativa.