18Vehicles d'intervenció en emergències

1.1. Objectius del manual

Què ha de saber un bomber sobre els vehicles amb què surt del parc? Aquest tema vol donar-ne una visió ordenada i aplicada, centrada sobretot en els vehicles de Bombers, però sense deixar de banda la resta de mitjans que intervenen en una emergència. Està pensat per al personal d'intervenció, i molt especialment per a qui encara s'hi està formant: la idea és que, en acabar, sàpiga distingir cada tipus de vehicle, conegui per a què serveix i tingui clar fins on pot arribar (les seves capacitats) i on topa (les seves limitacions operatives).

A més d'això, el tema es proposa tres coses més:

• donar a conèixer el vocabulari propi dels vehicles d'emergència i la manera com es codifiquen;
• presentar les característiques bàsiques de cada família de vehicles;
• fer una primera introducció a les normes bàsiques de manteniment i de seguretat quan es treballa amb aquests vehicles.

1.2. Funció dels vehicles en les emergències

Davant d'un incendi, d'un salvament, d'un accident de trànsit, d'un risc tecnològic, d'un desastre natural, d'una assistència sanitària o d'un incident amb moltes víctimes (per posar només alguns exemples), el vehicle és una peça central: és el que permet arribar i actuar de pressa, amb seguretat i amb eficàcia.

Cap vehicle és genèric. Cadascun es concep i s'equipa pensant en una missió concreta, i aquesta missió és la que en defineix la construcció, el material que carrega i les intervencions en què rendeix més. Per això encertar quin vehicle s'envia i mobilitzar-lo bé no és un detall: pot fer que la resposta sigui eficaç o no, i condiciona la seguretat tant dels qui intervenen com de la població afectada.

Què pot transportar un vehicle d'emergència? Segons el tipus:

• Personal
• Aigua, escumogen o qualsevol altre agent extintor.
• Equips i eines per a excarceració, rescat i salvament.
• Material sanitari i de suport vital.
• Recursos logístics i de suport operatiu.
• Sistemes de comunicació i comandament mòbil.

Tot plegat explica per què qualsevol professional del sector ha de dominar què ofereix i què pot fer cada tipus de vehicle.

1.3. Classificació general dels vehicles i mitjans mòbils

No hi ha una sola manera d'ordenar els vehicles d'emergència: es poden agrupar segons l'ús que se'n fa, la capacitat que tenen, el servei que presten o el medi per on es desplacen.

En funció del tipus:

Si ens fixem en el medi, en surten tres grans famílies:

• Mitjans terrestres: són els que es fan servir més sovint. Hi entren les autobombes, els furgons, els vehicles de salvament, de comandament, de transport i de risc químic, les autoescales, etc. Serveixen tant en entorn urbà com rural o forestal, i per a qualsevol classe d'emergència.
• Mitjans aeris: helicòpters i avions. El seu terreny principal són els incendis forestals, els salvaments de muntanya i el trasllat de personal i de càrrega on costa arribar. Tenen protocols d'ús i de comunicació propis.
• Mitjans aquàtics: dins dels cossos de bombers no són tan freqüents, però alguns serveis especialitzats els utilitzen per a salvaments, rescats i suport en aigües interiors o al mar.

Segons la seva funció:

També és molt corrent classificar-los per la tasca operativa que fan:

• Vehicles d'extinció (autobombes)
• Vehicles de salvament i assistència tècnica
• Vehicles de risc químic (NRBQ)
• Vehicles de comandament i coordinació
• Vehicles logístics i de transport
• Mitjans aeris de suport

Aquest tema segueix l'ordre d'aquesta classificació per funcions, perquè permet anar aprenent pas a pas.

1.4. Codificació específica dels vehicles d’emergència

En plena emergència cal saber d'un cop d'ull de quin vehicle es tracta. Per això a cada vehicle se li assigna un codi, numèric o alfanumèric, que informa de:

• La Regió o Divisió i el parc o la unitat de què depèn
• On té la base o a quina zona està adscrit
• Quin tipus de vehicle és

Els criteris són semblants a tot arreu, tot i que el codi pot canviar una mica d'un territori o d'un cos operatiu a un altre.

Com codifica els vehicles el Cos de Bombers de la Generalitat?

A la DGPEIS, cada vehicle porta un número de 5 xifres que es llegeix per trossos: la primera xifra indica la Subdirecció o Regió a què està adscrit; la segona i la tercera, el parc, la seu o el grup operatiu del qual depèn, i les dues últimes, quin tipus de vehicle és.

X.YY.ZZ

• X Regió/Divisió.
• YY Unitat o parc.
• ZZ Tipus de vehicle.

Aquest apartat presenta les grans famílies de vehicles d'emergència segons on treballen: a terra, a l'aire o a l'aigua. Aquesta divisió ajuda a veure quina resposta pot donar cadascuna en funció de l'incident i del territori on passa.

2.1. Mitjans terrestres: definició, característiques i funcions

En la gran majoria d'emergències, i sobretot a escala municipal, comarcal o regional, els protagonistes són els mitjans terrestres. Són vehicles de rodes pensats per moure's per carreteres, camins o terrenys irregulars, i preparats per actuar en incendis, accidents, salvaments i altres situacions greus.

Característiques comunes:

• Es mouen de pressa per qualsevol via: urbana, interurbana o forestal.
• Tenen capacitat de càrrega: aigua, escumogen, eines hidràuliques, equips de rescat, materials especials...
• Hi viatgen, normalment, de 2 a 6 efectius.
• Gràcies al material que duen, poden treballar pel seu compte durant diverses hores (autonomia operativa).

Funcions principals:

• Extinció d'incendis (urbans, forestals, industrials)
• Salvament de persones atrapades en espais confinats, col·lapses estructurals o accidents de trànsit
• Intervencions en risc químic o tecnològic
• Suport sanitari o logístic
• Coordinació i comandament operatiu

Exemples de mitjans terrestres:

• Autobombes (BUL, BUP, BRP, BNP)
• Autoescales automàtiques (AEA)
• Furgons de salvament (FSV)
• Vehicles de risc químic (FRQ)
• Unitats de comandament (UCL, UCM, UCP)
• Vehicles logístics i de transport

Taula resum dels principals vehicles terrestres d'emergència

2.2. Mitjans aeris: helicòpters i avions, usos i protocols

Els mitjans aeris són cars i molt especialitzats, però hi ha situacions en què no tenen substitut: llocs on costa molt arribar, incendis forestals de gran intensitat o rescats complicats a la muntanya o al mar.

Tipus principals:

• Helicòpters de transport i intervenció: transporten personal o material i també poden descarregar aigua.
• Helicòpters de salvament: porten grua de rescat i una cabina preparada per evacuar ferits.
• Avions d'extinció: carreguen molta aigua o retardant; són especialment útils en incendis forestals molt extensos.

Funcions:

• Transport de personal d'intervenció a zones remotes
• Llançament d'aigua o productes retardants en incendis
• Salvament de muntanya o zones marítimes
• Vigilància des de l'aire, comandament de la intervenció i coordinació de la resta de mitjans aeris.

Protocols d'ús i comunicació:

• Pujar a l'aparell i baixar-ne es fa seguint protocols d'embarcament i desembarcament molt estrictes.
• Amb el pilot es parla per ràdio, en freqüències específiques, i sovint amb el suport d'un operador aeronàutic.
• A la zona d'aterratge s'han de complir les normes de seguretat al peu de la lletra: un descuit hi pot causar accidents greus.

2.3. Mitjans aquàtics: característiques i ús en salvament o suport

On es fan servir els mitjans aquàtics? Sobretot a la costa, als rius, als embassaments i a les zones que es poden inundar. En els serveis de bombers convencionals no són gaire freqüents, però són imprescindibles quan l'operatiu és especialitzat: pensem en els grups de rescat aquàtic o en els cossos amb competències sobre emergències marítimes.

Tipologies habituals:

• Motos d'aigua i llanxes ràpides de rescat (en adquisició): permeten arribar de pressa fins a les víctimes en aigües obertes.
• Embarcacions semirígides o rígides: poden transportar persones i equips.

Usos principals:

• Salvar persones que són a l'aigua o en zones inundades
• Reforç d'intervencions en entorns fluvials o marítims
• Suport logístic per traslladar personal o material a illes o a zones aïllades

Consideracions especials:

• El personal que els fa servir ha d'estar format en navegació i en salvament aquàtic.
• Sovint treballen juntament amb helicòpters de rescat o amb mitjans terrestres de suport.

Si el parc mòbil dels bombers té una columna vertebral, són els vehicles d'extinció, que tothom coneix com a autobombes. La seva feina principal és portar fins a l'incendi l'aigua, els agents extintors i els equips necessaris, i subministrar-los, tant si el foc és urbà com rural o forestal.

3.1. Definició i característiques de les autobombes

Què fa que un vehicle sigui una autobomba? Porta una cisterna amb aigua, una bomba que la impulsa, un joc de mànegues i un conjunt d'eines i d'equips complementaris, de manera que pot apagar incendis i fer també altres actuacions de salvament. En el Cos de Bombers de la Generalitat, totes les autobombes munten bombes centrífugues d'alta i de baixa pressió, i així poden llançar aigua amb qualsevol dels diàmetres de mànega disponibles.

Característiques comunes:

• Capacitat d'aigua: tenen un dipòsit per dur aigua.
• Bomba centrífuga d'alta i baixa pressió.
• Estructures reforçades que els permeten arribar a qualsevol tipus de terreny.
• Material transportat: escumogen, mànegues i llances, ERA (Equips de Respiració Autònoma), eines manuals i d'obertura, etc.
• Personal: habitualment, de 3 a 6 bombers.

Ara bé, no totes són iguals: cada model respon a un entorn i a unes necessitats operatives concretes. Els apartats següents en presenten els principals.

3.2. Bomba Urbana Lleugera (BUL)

Descripció: és una autobomba petita i fàcil de maniobrar, feta per treballar en nuclis urbans densos o on l'accés és complicat: barris antics, carrers estrets, zones molt edificades.

Característiques:

• Capacitat d'aigua: de 1.000 a 1.650 litres.
• Accelera bé i gira en poc espai (radi de gir reduït).
• Equipament: ERA, eines manuals i uns quants equips hidràulics bàsics.
• Pot sortir en primera sortida a incendis d'habitatge, de vehicles, de contenidors, etc.

Funció: fer els primers atacs i atendre serveis de baixa intensitat.

BUL - Bomba Urbana Lleugera

3.3. Bomba Urbana Pesada (BUP)

Descripció: autobomba urbana de gran capacitat d'extinció.

Característiques:

• Capacitat d'aigua: de 3.000 a 4.000 litres.
• Bomba d'aigua potent, d'alta i de baixa pressió.
• Material transportat: ERA, escumogen, generador elèctric, ventilador, eines d'obertura i de rescat, etc.
• Serveix per a incendis, rescats i salvaments a la ciutat.
• En una cadena de reompliment pot fer de "camió llançadora".

Funció: és el vehicle que fa la intervenció principal en incendis estructurals i de vehicles, en accidents de trànsit i, en general, en els serveis urbans.

BUP - Bomba Urbana Pesada

3.4. Bomba Rural Pesada (BRP)

Descripció: la majoria de parcs de Bombers de la Generalitat de Catalunya la tenen com a autobomba estàndard. Polivalent, serveix per a qualsevol entorn (urbà, rural i forestal) i està especialment preparada per als terrenys difícils.

Característiques:

• Tracció 4x4 reforçada.
• Capacitat d'aigua: de 3.000 a 4.000 litres.
• Bomba d'alta i de baixa pressió; mànegues de diversos diàmetres, sobretot de 25 mm.
• Eines forestals: batefocs, motoserres, eines manuals.
• Sistemes de seguretat destacats: ruixadors d'autoprotecció i barres de protecció contra la bolcada.

Funció: pot intervenir en qualsevol tipus d'emergència: des d'un incendi urbà fins a un incendi de vegetació, agrícola o en una masia aïllada, i també pot actuar en assistències tècniques, accidents de trànsit, etc.

BRP - Bomba Rural Pesada

3.5. Bomba Nodrissa Pesada (BNP)

Descripció: és una cisterna de gran capacitat que porta una bomba preparada per a cabals grans. És imprescindible quan el servei demana molt cabal o quan no hi ha hidrants a prop.

Característiques:

• Capacitat d'aigua: de 7.000 a 10.000 litres.
• Bomba d'alta capacitat, que dona fins a 5000 l/min a una pressió de 10 bars.
• Sovint té la cisterna dividida en compartiments i una presa de càrrega a la part inferior.
• Dipòsits interns d'escumogen de dos tipus: multi expansió i AR (resistent als alcohols).
• Genera escuma de baixa, de mitja i d'alta expansió.

Funció: aportar aigua de reforç en incendis industrials o forestals i allà on la xarxa té poca pressió o no hi ha hidrants.

BNP - Bomba Nodrissa Pesada

Els vehicles especials aporten allò que les autobombes no tenen: capacitats tècniques concretes per a situacions complicades o de risc alt. Normalment es reserven per a serveis determinats i sovint s'activen com a reforç o quan ho demanen els comandaments que són al lloc.

4.1. Concepte i classificació dels vehicles especials

Un vehicle és especial quan la seva missió principal no és apagar directament el foc, sinó alguna d'aquestes altres:

• Fer operacions de rescat tècnic o vertical
• Treballar amb productes perillosos
• Donar suport logístic o estructural
• Treballar en alçada o moure càrregues pesades

Per fer-ho, poden anar equipats amb cistelles de salvament o grues, amb eines tècniques específiques, amb sistemes especials de protecció o amb capacitat per moure grans volums.

4.2. Autoescales (AEA): tipologies, característiques i serveis

Descripció: l'autoescala (AEA) és el vehicle per treballar en alçada: salvaments verticals, suport i rescat quan s'ha d'entrar per la façana, i transport d'eines amunt. Consisteix en una escala telescòpica i giratòria, amb motor, muntada damunt d'un xassís especial.

Tipologies:

• Sense braç articulat: tots els trams de l'escala són rígids
• Amb braç articulat: barreja trams rígids i trams articulats, cosa que la fa més maniobrable en entorns complexos.

Característiques:

• Alçada útil entre 20 i 42 metres
• Estabilitzadors extensibles que en garanteixen l'equilibri
• Tauler de control electrònic per fer maniobres precises
• Pot portar un monitor d'aigua integrat

Funcions: l'autoescala és un vehicle especial amb tasques molt concretes. La seva destinació principal són els salvaments en alçada en incendis urbans, però l'evolució històrica i tecnològica n'ha fet una màquina que avui és útil en molts serveis diferents.

AEA – AUTOESCALA AUTOMÀTICA

4.2.1. Emplaçament i maniobres amb autoescales

On es col·loca l'autoescala s'ha de pensar bé abans: si queda mal situada, pot no arribar on cal o pot perdre estabilitat.

Emplaçament:

• La base ha de ser sòlida i plana, o bé inclinada però dins d'uns límits
• Ha de quedar a la distància de la façana que li permeti arribar al punt d'accés
• Mai no s'ha de posar en pendents pronunciats, rampes inestables, voreres o tapes de clavegueram.

Maniobres habituals:

• Accés a punts elevats o allunyats
• Salvament amb cistella: recollir persones que són en alçada i evacuar-les
• Rescat amb llitera: traslladar ferits immobilitzats, adaptant-hi la cistella o amb suports específics.
• Grues: aixecar càrregues amb cordes o eslingues.
• Pont: fer de pas entre dues zones (per exemple, entre dues terrasses).

Grua pesada i grua lleugera

L'autoescala també pot fer de grua, i ho pot fer de dues maneres:

• Grua pesada: per aixecar i desplaçar càrregues. Qualsevol autoescala moderna la pot fer amb el primer tram de l'escala, amb la resta de trams completament recollits. Només es recorre a aquesta maniobra en emergències, perquè l'autoescala no està pensada per moure càrregues.
• Grua lleugera: en aquest cas treballa tot el braç de l'escala i la càrrega es fixa a la punta de l'últim tram.

4.2.2. Seguretat en intervencions amb AEA

Treballar amb autoescales automàtiques (AEA) de manera segura és imprescindible per evitar accidents, que poden ser des d'una caiguda o un atrapament fins a una bolcada o un col·lapse estructural.

Conducció: una AEA no es condueix com qualsevol altre camió. Té el centre de gravetat molt alt, i per això es balanceja més als girs i a les corbes. A més, és llarga i sobresurt molt per davant (la cistella plegada) i també per darrere. Cal anar amb molt de compte en les maniobres en llocs estrets o on hi ha obstacles (fanals, senyals, balcons, cotxes), sobretot fent marxa enrere, per no topar amb res.

Emplaçament: perquè sigui estable, l'autoescala s'ha de situar sobre un terreny ferm, estable i pla, fent servir bé els estabilitzadors i sense sobrecarregar-la. Totes les maniobres s'han de fer amb prudència: l'AEA és una eina complexa i té uns límits de càrrega i d'ús que no s'han de sobrepassar mai, perquè fer-ho comporta riscos greus.

Comunicació: durant qualsevol maniobra, el comandament, el conductor i l'operador de l'escala s'han d'entendre bé i actuar coordinats. Això vol dir repartir els rols, escollir el sistema de comunicació més adequat (intercomunicadors, emissores) i fer servir un llenguatge breu que tothom conegui. Qui treballa en alçada està obligat a portar correctament els equips de protecció individual (EPI), i en especial els sistemes anticaigudes.

Riscos externs: per acabar, cal anar amb més compte que mai quan les condicions són dolentes, sobretot amb vent fort i amb risc elèctric:

• Vent: pot fer oscil·lar perillosament el braç de l'escala i comprometre'n l'estabilitat. Per això es recomana posar tensors i el màxim de punts de recolzament, i complir estrictament les restriccions de funcionament.
• Risc elèctric: cal localitzar el cablejat i mantenir-s'hi a una distància segura, connectar bé l'autoescala a terra i impedir que l'escala toqui cap cable en tensió, perquè el contacte pot ser mortal.

Aquestes precaucions són vitals: protegeixen el personal i fan que la intervenció sigui segura.

4.3. Furgons de salvament (FSV)

El Furgó de Salvament (FSV) és el vehicle especialitzat que dona suport en rescats tècnics, accidents de trànsit, apuntalaments i serveis amb persones atrapades.

Característiques:

• Porta molt material, endreçat en calaixos, prestatgeries i safates extensibles perquè s'hi pugui arribar ràpidament.
• L'equip habitual inclou: eines hidràuliques d'excarceració (separadores, talladores, bombes); elevadors pneumàtics; eines elèctriques i manuals; llums, trípodes i cordes; i material de seguretat per treballar en vertical o en espais confinats.
• Aporta potència i capacitat tècnica, i sovint completa la feina de les autobombes.

Funcions: és un vehicle clau en el rescat tècnic i acostuma a treballar coordinat amb les autobombes. Les seves funcions principals són tres: salvar persones atrapades, fer excarceracions en accidents de mitjans de transport i rescatar en estructures col·lapsades.

4.4. Vehicles de risc químic (NRBQ)

Els vehicles NRBQ (sigla de Nuclear, Radiològic, Biològic i Químic) són els preparats per actuar quan hi ha, o se sospita que hi ha, contaminants perillosos. Són furgons d'alta tecnificació i els fa servir personal amb formació específica en riscos tecnològics.

Característiques:

• Porten equips per detectar i mesurar (detectors, sensors, kits d'anàlisi ràpida)
• EPI d'alt nivell: vestits de protecció de tipus 1
• Sistemes de descontaminació ràpida
• Materials de contenció o transvasament de fuites

Funcions:

• Avaluar la zona contaminada.
• Ajudar a establir el zonatge.
• Protegir els intervinents.
• Començar a detectar, contenir o mitigar en entorns radiològics, biològics o químics.

Apagar focs i salvar persones no ho és tot. En una emergència també calen vehicles per a l'atenció sanitària, per gestionar l'emergència, per coordinar els equips i per mantenir l'operativa en marxa quan la situació és complexa o s'allarga. Aquest apartat repassa els principals: els sanitaris, els de comandament i els de suport logístic, sense els quals no es podria dirigir ni sostenir en el temps cap dispositiu de resposta.

5.1. Vehicles sanitaris

El transport sanitari té dues normes de referència: el Reial decret 836/2012 i l'Ordre PRE/1435/2013. Totes dues fixen les característiques tècniques dels vehicles i la formació que ha de tenir el personal que hi treballa.

Aquesta normativa ordena els vehicles segons el tipus d'assistència que donen:

• transport no urgent: tipus A1 i A2;
• suport vital bàsic: tipus B;
• suport vital avançat: tipus C;
• unitats d'intervenció ràpida (VIR): atenen el pacient allà mateix, però no el transporten.

Segons el nivell d'atenció que ofereix, cada tipus porta una dotació pròpia de tècnics, infermers i metges. Així es poden ajustar els recursos sanitaris a allò que demana cada servei, amb garanties de seguretat i d'eficàcia.

Vehicles sanitaris

*Els voluntaris, la Creu Roja Espanyola i els militars tenen consideracions especials.

5.2. Vehicles de comandament (UCL, UCM, UCP)

Amb els vehicles de comandament es munta un Centre de Comandament sobre el terreny: pot anar d'un primer punt de comandament senzill a un Centre de Comandament Avançat (CCA) complet. Des d'aquí es coordinen els recursos operatius, es prenen les decisions tàctiques i es manté el contacte amb els centres o sales de coordinació.

Quin vehicle s'activa depèn de la magnitud de l'emergència i de com evoluciona:

5.2.1. Unitat de Comandament Lleugera (UCL)

• Tot terreny 4x4 lleuger, ràpid i fàcil de maniobrar.
• Serveix perquè el primer comandament operatiu, que és el cap o el sotscap territorial, arribi de pressa a l'escenari i hi munti un primer punt de comandament provisional.
• És el vehicle adequat per a emergències locals o que tot just comencen, o com a primer recurs abans que arribin unitats més grans.
• En les grans emergències també fa d'unitat de comandament d'un àmbit geogràfic: així el comandament pot dirigir i supervisar la zona que se li ha assignat.

Equipament habitual:

• Ràdio i tauletes tàctiques
• Plànols i pissarres d'intervenció
• Material de senyalització i coordinació
• Eines bàsiques de suport a la gestió i EPI addicional

5.2.2. Unitat de Comandament Mitjana (UCM)

• Vehicle de tipus furgó, més gran, amb prou capacitat per posar en marxa, en emergències de complexitat mitjana, un CCA operatiu.
• En emergències de gran magnitud o de llarga durada, també pot desplegar-se per fer la recepció de recursos.

Característiques operatives:

• A dins hi ha espai perquè el comandament i el suport tècnic hi treballin junts.
• Disposa d'un tauler de control per al seguiment d'ordinadors, sistema de vídeo i xarxa.
• Pot servir de centre d'informació i de punt de contacte amb les autoritats locals.

5.2.3. Unitat de Comandament Pesada (UCP)

• Camió gran adaptat per desplegar un CCA complet en les grans emergències: incendis forestals extensos, accidents amb moltes víctimes, esdeveniments que afecten un territori ampli...
• És una infraestructura de gestió mòbil pensada per a un equip de comandaments complet, amb personal tècnic i equips de comunicació, i per coordinar-se amb altres agències.

Capacitats destacades:

• Espais separats per als comandaments, el suport al comandament, les comunicacions i les reunions.
• Pantalles, mapes digitals i connexió per satèl·lit.
• Climatització, autonomia energètica i llocs de treball per a molts usuaris alhora.
• És l'opció per a emergències llargues, amb diversos escenaris o serveis d'alta complexitat.

5.3. Vehicles de suport logístic

La missió d'aquests vehicles és que els equips puguin continuar treballant i estiguin en bones condicions mentre dura la intervenció. Són imprescindibles en serveis llargs, físicament molt exigents o en llocs aïllats.

5.3.1. Vehicles de transport de personal i càrrega (UPC)

• Furgonetes o minibusos que porten efectius, relleus o equips especialitzats.
• També poden servir per evacuar població de manera preventiva o per traslladar tècnics.

5.3.2. Vehicles de transport de material

• Camions o furgons que carreguen mànegues, eines forestals, ERA, grans quantitats d'avituallament, escumogen, etc.
• Zones de descans o de protecció climàtica (carpes, mòduls mòbils) i elements per netejar els EPI.
• Suport en grans incendis i en emergències llargues o de molt desgast.

5.3.3. Unitats logístiques

• Vehicles polivalents preparats per oferir:
• Avituallament i aigua potable allà on costa arribar

5.3.4. Vehicles de gran càrrega

• Camions amb grua, amb molta capacitat d'elevació i de càrrega
• Poden ajudar a aixecar vehicles accidentats o elements pesants que han caigut, etc.

En algunes actuacions d'emergència, sobretot en llocs on costa arribar o en incendis forestals molt intensos, els mitjans aeris són una eina fonamental. No formen part, en general, de la flota pròpia dels bombers, però sí dels dispositius de resposta coordinats, i qui els activa són organismes com la Generalitat de Catalunya o el Ministeri de l'Interior, o bé altres serveis especialitzats.

6.1. Mitjans aeris per a incendis forestals: helicòpters i avions

La missió principal dels mitjans aeris d'extinció és deixar caure aigua o retardant damunt del foc: així es reforcen les línies de contenció i baixa la intensitat de les flames.

Helicòpters d'extinció:

• Capacitat de càrrega: de 500 a 1.500 litres.
• Carreguen l'aigua a basses, rius o piscines, o en dipòsits muntats expressament (helibases).
• Fan les descàrregues amb la màxima precisió.
• Poden portar brigades lleugeres fins a peu de foc.

Avions d'extinció:

• Capacitat de càrrega: de 3.000 a 6.000 litres.
• Descarreguen aigua o retardants des de l'aire.
• Es fan servir sobretot en grans incendis forestals o en zones obertes.

Objectius operatius:

• Traçar franges de retardant que frenin la propagació.
• Refredar per rebaixar la intensitat de l'incendi.
• Donar suport als atacs per terra perquè la maniobra sigui més fàcil.
• Protegir punts sensibles concrets (masies, urbanitzacions, caps de foc).

6.2. Mitjans aeris per a salvament de persones: helicòpters

Alguns helicòpters porten un equipament especial que els permet rescatar persones des de l'aire en entorns difícils.

Característiques:

• Grua de rescat i operadors especialitzats.
• Cabina preparada per transportar ferits o persones rescatades.
• Capacitat sanitària i coordinació amb el sistema hospitalari.

Àmbits d'actuació:

• Rescats a la muntanya i en zones escarpades.
• Salvament al mar o als rius.
• Extracció de víctimes de zones inundades o aïllades.

6.3. Protocols de treball: càrrega/descàrrega, comunicació i seguretat

Treballar amb mitjans aeris exigeix disciplina i una formació específica, perquè una sola errada pot comprometre els equips o la missió.

Comunicació amb mitjans aeris:

• Per ràdio, amb canals específics (la freqüència de vol).
• Amb procediments curts, clars i codificats.
• En alguns casos hi ha, sobre el terreny, un operador de vol o coordinador aeri.

Normes de seguretat:

• La zona d'aterratge ha d'estar lliure i senyalitzada.
• Ningú no s'acosta a l'helicòpter si no n'ha rebut autorització.
• Tothom ha de saber els senyals visuals bàsics per comunicar-se amb l'helicòpter

Gestionar bé els vehicles d'emergència va més enllà de fer-los servir en les intervencions. També vol dir aplicar tot un seguit de mesures operatives i de manteniment perquè els vehicles, i els equips que porten, estiguin disponibles, siguin segurs i funcionin amb eficiència.

7.1. Assignació de vehicles segons la tipologia d’emergència

Triar bé el vehicle, o la combinació de vehicles, que s'envia a cada emergència és decisiu perquè la intervenció surti bé.

Factors a tenir en compte:

• Tipologia del risc: forestal, urbà, tècnic, químic, amb múltiples víctimes, etc.
• Accés al lloc: quines vies hi ha, com és el terreny, quins condicionants geogràfics presenta.
• Recursos hídrics disponibles: hi ha hidrants o punts d'aigua naturals?
• Durada del servei: servei curt o prolongat, i si caldrà suport logístic.
• Tipus d'actuants i especialització: si calen equips especialitzats o n'hi ha prou amb els bàsics.

7.2. Manteniment preventiu i revisió diària

Per a què serveix la revisió diària? Per comprovar que els punts bàsics del vehicle estan bé, que tot funciona, i que els elements de seguretat passiva (i els que la poden posar en perill, com portes, calaixos i persianes) estan sencers i ben conservats. Tenir els vehicles sempre preparats per intervenir és una responsabilitat bàsica de cada unitat.

Revisió diària: és una tasca bàsica per assegurar que els vehicles d'emergència estan disponibles i són segurs per operar. Es fa en començar la jornada, d'acord amb l'horari d'activitat fixat al parc, i busca detectar qualsevol problema mecànic, estructural o de funcionament que pogués posar en perill una intervenció. Té quatre parts:

• Inspecció visual inicial: abans d'arrencar el motor, es mira el vehicle per fora i per dins per descobrir possibles fuites o anomalies que es vegin a simple vista. Són comprovacions senzilles, però evitar avaries greus o riscos quan es condueix depèn en bona part d'elles.
• Comprovacions bàsiques de funcionament mecànic: amb el motor engegat, i sense accelerar mai en fred, es deixa el vehicle uns minuts al ralentí perquè el sistema es posi en marxa correctament. S'ha de verificar que a la cabina no s'encén cap llum d'error que pugui afectar la seguretat o el funcionament. També és fonamental provar el sistema de la bomba d'aigua: engegar-lo i veure que respon. Amb tot això s'assegura que el vehicle pot sortir immediatament si l'activen.
• Revisions estructurals i elements de seguretat passiva: s'ha de comprovar que funcionen bé tots els accessos i tots els elements mòbils del vehicle, i s'ha de fer una revisió visual de com estan els graons, la carrosseria, les gomes d'estanqueïtat, els entapissats i els mànecs per pujar a la cabina. Amb el temps, o després de serveis durs, aquestes peces es desgasten, i s'han de mantenir en bon estat per la seguretat i la comoditat del personal.
• Revisió del material transportat i neteja: no n'hi ha prou de revisar el vehicle; també s'ha de comprovar que el material principal que porta hi és tot, funciona i està ben col·locat. I, quan s'acaba un servei, igual d'important és fer-ne una revisió i una neteja postoperatives per treure la brutícia, els productes químics o el sutge que puguin fer malbé el vehicle o els equips.

Manteniment periòdic i registre:

La revisió diària no ho cobreix tot. A més, cada vehicle té un pla de manteniment periòdic que es fixa segons els quilòmetres fets o el temps d'ús, i que inclou revisions més a fons, canvis de líquids i de peces... El registre d'aquest manteniment és clau per garantir que el parc mòbil és fiable i que queda clar qui n'ha de respondre.