Temari · Bombers Generalitat de CatalunyaAmb esquemes
29Intervenció bàsica en incidents de múltiples víctimes
Introducció als incidents de múltiples víctimes (IMV)
1.1. Què és un incident de múltiples víctimes (IMV)?
Parlem d'incident de múltiples víctimes (IMV) quan una emergència supera allò que la xarxa assistencial del lloc és capaç d'absorbir. El problema és de proporció: les víctimes necessiten més atenció sanitària de la que els recursos disponibles poden donar a temps. I la manca pot ser de mitjans materials (ambulàncies, lliteres, equips mèdics) o de personal (sanitaris, bombers, policies).
Per això el nombre de víctimes o d'afectats, tot sol, no defineix un IMV. El que compta és la relació entre aquestes persones i els mitjans que hi ha al lloc o que es poden mobilitzar en aquell moment.
Tot i així, el Protocol d'Atenció a les Persones davant Emergències Greus a Catalunya (APCAT) fixa un llindar: parla d'IMV a partir d'aquestes xifres mínimes de víctimes, tant reals com potencials:
- 6 o més víctimes greus o mortals;
- 10 o més víctimes que s'han de traslladar a l'hospital.
1.2. Quan parlem d’IMV, a què ens referim?
Quatre trets defineixen un IMV:
- 1.Moltes víctimes i afectats: el nombre de persones implicades és important.
- 2.Espai acotat: passa en una zona geogràfica limitada; no és una catàstrofe que s'estengui per un territori ampli o per tota una regió.
- 3.Normalitat social i assistencial: les estructures de la societat i de l'assistència funcionen com sempre; no hi ha guerra, ni una pandèmia fora de control, ni un col·lapse general.
- 4.Risc inicial incert: al principi el perill no està controlat o no se'n coneix bé l'abast, i pot evolucionar de manera imprevisible.
Amb aquests quatre criteris es pot separar un IMV d'emergències més globals i també d'altres de més localitzades però amb menys impacte.
1.3. Rellevància operativa per als bombers
Els bombers tenen un paper essencial en un IMV, que no s'acaba en el rescat. Entre les seves funcions crítiques hi ha:
- garantir que l'escenari sigui segur, tant estructuralment com operativament;
- valorar l'escenari d'entrada i, si cal, activar el procediment;
- encapçalar, amb el SEM i els cossos de seguretat, la cèl·lula d'avaluació inicial quan hi ha risc per als intervinents;
- fixar el zonatge operatiu i marcar la zona calenta, la tèbia i la freda (llevat dels casos d'il·lícit penal);
- triar on s'instal·la el Centre de Comandament Avançat (CCA), llevat que hi hagi il·lícit penal: aleshores, segons l'APCAT, ho decideixen els Mossos d'Esquadra.
Un IMV exigeix decidir bé, dominar escenaris complexos i coordinar-se amb altres institucions. Són capacitats que no s'improvisen: calen formació i entrenament específics.
1.4. Objectiu de la intervenció
En un IMV l'objectiu canvia: no es busca salvar cada víctima una per una, sinó decidir de manera que el nombre més alt possible de persones en tregui el màxim profit. A la pràctica, això es tradueix en:
- decidir l'ordre: qui s'atén i en quin moment;
- ordenar les víctimes per gravetat (és el triatge);
- reservar les maniobres salvadores per als casos en què de veritat fan falta;
- no destinar recursos a víctimes que no en poden treure cap benefici real.
Aquesta manera de treballar és compartida arreu del món: consisteix a treure el màxim rendiment als recursos i reduir al mínim les conseqüències globals de l'emergència, amb una gestió integrada i coordinada.
Cap cos no pot resoldre un IMV tot sol; la resposta és conjunta:
- Bombers: són l'operatiu de referència en la majoria d'escenaris accidentals; dirigeixen l'estabilització inicial i el control del perill.
- Servei d'Emergències Mèdiques (SEM): porta la direcció de l'atenció sanitària i de l'evacuació dels ferits.
- Cos de Mossos d'Esquadra o policies locals: es fan càrrec de la seguretat i del control d'accessos i, si el cas és penal, del comandament operatiu.
Aquesta col·laboració es recolza en protocols fixats per endavant, com l'APCAT i el triatge START. Gràcies a això, un escenari que al principi és caòtic es converteix en una intervenció ordenada i eficaç.
1.5. Tipus d’incidents de múltiples víctimes
Un IMV pot tenir causes molt diferents, però sempre hi ha un element comú: moltes persones afectades en un lloc i un moment concrets, tantes que la resposta sanitària i operativa ordinària no és suficient. Quan les necessitats d'atenció superen així els recursos, cal posar en marxa una resposta coordinada i especialitzada.
Per als equips de bombers és essencial saber quins incidents poden deixar moltes víctimes. Conèixer-ne les tipologies, els escenaris més freqüents i els trets de cadascun permet preveure necessitats, riscos i decisions tàctiques, i a més facilita que els cossos operatius es comuniquin i es coordinin en les primeres fases de la intervenció.
1.6. Classificació dels IMV segons la causa
Els IMV es poden classificar de moltes maneres. Des del punt de vista operatiu, resulta útil agrupar-los segons el tipus d'incident que els origina. Aquestes són les famílies principals, amb casos reals:
a) Accidents en mitjans de transport col·lectiu
Un accident greu amb vehicles que porten molta gent: un autobús, un tren, un avió o un vaixell; i també un xoc en cadena on hi ha diversos turismes implicats.
Exemple: el juliol de 2024, a Pineda de Mar, un autocar amb una cinquantena d'ocupants (el manual en diu 55; les cròniques del dia en donen entre 47 i 60) va patir un accident i diverses persones en van sortir ferides de diversa consideració. Aquests accidents solen deixar escenaris caòtics, ferits de gravetats diferents, accessos difícils i riscos afegits (fuites, incendis, inestabilitat estructural...).
b) Emergències en àrees de pública concurrència i via pública
Emergències en llocs plens de gent: concerts, fires, festivals, carrers comercials, locals d'oci nocturn o actes esportius. El perill pot venir d'un incendi, d'una allau humana, d'una explosió o d'un atropellament.
Exemple: l'any 2012, al Madrid Arena, en una macrofesta de Halloween, una allau humana va causar la mort de cinc noies i desenes de ferits de diversa consideració.
c) Emergències estructurals i tecnològiques
Explosions, incendis, ensorraments i altres incidents en edificis, fàbriques o instal·lacions industrials, sovint lligats a gasos, a productes químics, a sistemes elèctrics o a estructures en mal estat.
Aquí el paper dels bombers és central: han d'entrar a l'interior, fer recerques tècniques, delimitar zones segures i protegir la integritat dels equips i de les víctimes. Acostuma a haver-hi un risc alt de col·lapse, d'atrapaments i d'explosions secundàries.
d) Catàstrofes naturals amb afectació humana directa
Solem imaginar les catàstrofes naturals com a fenòmens amplis i difusos, però sovint provoquen incidents amb moltes víctimes concentrades en un sol punt. Per exemple:
- un despreniment de terra que colga un càmping;
- una allau que afecta un refugi;
- una inundació sobtada que deixa un grup de persones atrapades dins un túnel;
- una ventada que fa caure estructures sobre una concentració de gent.
La consigna és rapidesa, però amb molta cautela, perquè el risc no sempre s'ha estabilitzat. Les maniobres de rescat es poden complicar molt pel temps meteorològic, pel terreny o per les rèpliques que es prevegin.
e) Incidents intencionats amb finalitats delictives o terroristes (il·lícit penal)
Els provoca algú amb la intenció de fer mal a molta gent: atemptats, tiroteigs, explosions, enverinaments col·lectius, etc. Des del primer instant cal tenir present que el risc continua actiu: hi pot haver persones armades, explosius secundaris o substàncies tòxiques.
La seguretat condiciona tota l'actuació, i el lideratge de la intervenció és del cos policial. Els bombers hi poden donar suport, però només intervenen quan l'escenari ja és segur o seguint indicacions estrictes.
Exemples clars: l'atemptat de La Rambla de Barcelona (2017) i els atemptats de París (2015), on en pocs minuts hi va haver desenes de persones ferides o mortes. Aquests incidents solen desfermar una gran alarma social, amb molts testimonis presents i una gestió mediàtica complexa.