Temari · Bombers Generalitat de CatalunyaAmb esquemes
21Introducció a la gestió d'emergències i el sistema de protecció civil
Introducció a la gestió d’emergències
Què vol dir exactament gestionar una emergència? Segons la definició de la UNDRR, de les Nacions Unides (2009), és organitzar i administrar els recursos, les responsabilitats i les capacitats que calen per fer front a una emergència en tots els seus aspectes: el que passa abans, el que passa mentre dura i el que ve després. Aquesta mirada és més àmplia que la idea clàssica de protecció civil, perquè hi afegeix un enfocament integral, global i proactiu, avui acceptat arreu del món.
Perquè la gestió d'emergències funcioni bé, se li demanen tres qualitats:
- Global: té en compte tota mena de perills, siguin naturals, tecnològics o antròpics.
- Integrada: hi participen tots els actors implicats, és a dir, les administracions públiques, els cossos operatius, la ciutadania, la societat civil i les empreses.
- Present a totes les fases: intervé abans de l'emergència, durant l'emergència i un cop ha passat.
El cicle de la gestió d’emergències. 1. Reducció del risc: Accions per analitzar els riscos i evitar que es converteixin en emergències o minimitzar-ne els efectes: fase proactiva i preventiva, amb efectes a llarg termini.. 2. Preparació: Plans de protecció civil, formació, simulacres, protocols i sistemes d’alerta perquè serveis, institucions i ciutadania actuïn de manera eficaç i coordinada.. 3. Resposta: Actuació immediata quan es produeix l’emergència per protegir vides, béns i medi: alerta, evacuació, rescat, assistència sanitària, extinció. És la fase més visible.. 4. Recuperació: Restablir la normalitat, reparar danys i reconstruir amb millores; avaluar l’actuació i actualitzar els plans i protocols amb el que s’ha après.. Dibuix esquemàtic del cicle de la gestió d’emergències (les 4R): un cercle dividit en quatre quadrants de colors que es recorren en el sentit de les agulles del rellotge — Reducció del risc (blau, a dalt a l’esquerra), Preparació (groc, a dalt a la dreta), Resposta (vermell, a baix a la dreta) i Recuperació (verd, a baix a l’esquerra) — i dues fletxes circulars al centre que indiquen que és un procés continu: la recuperació torna a enllaçar amb la reducció del risc. Les fases no són seqüencials lineals sinó un cicle continu de millora.
1.1. El cicle de la gestió d’emergències
En l'àmbit internacional, la gestió d'emergències s'entén com un model integral i dinàmic: ordena la manera d'actuar davant dels riscos col·lectius com un procés cíclic. Aquest cicle té quatre fases bàsiques, que se solen anomenar les 4R:
- Reducció (Mitigation)
- Preparació (Preparedness)
- Resposta (Response)
- Recuperació (Recovery)
1.1.1. Reducció del risc
La reducció del risc agrupa tot el que es fa per estudiar quins riscos hi ha i impedir que acabin sent una emergència real o, si finalment esclaten, perquè facin menys mal. És la fase preventiva i proactiva per excel·lència: treballa molt abans que aparegui cap situació de perill.
- Hi entren actuacions com millorar i reforçar les estructures vulnerables o col·locar barreres i sistemes de contenció.
- I també mesures no estructurals, com ara regular l'urbanisme perquè no s'edifiqui en zones exposades o gestionar el territori adequadament.
Els seus efectes es noten a llarg termini. És imprescindible per a la salvaguarda de la vida, del medi ambient i dels béns, però sovint no es veu, perquè treballa de manera silenciosa, tot i ser fonamental. Dit d'una altra manera: el que s'inverteix a reduir el risc és una inversió en una seguretat sostenible i en la resiliència de demà.
Les preguntes a què intenta donar resposta són: què pot passar?, amb quina probabilitat?, quines conseqüències tindria?, a qui afectaria i de quina manera?, i què es pot fer per evitar-ho o per rebaixar-ne les conseqüències?
1.1.2. Preparació
La preparació reuneix les accions que asseguren que, el dia que arribi una emergència, tant els serveis d'emergència com les institucions i la població sabran actuar amb eficàcia i de manera coordinada. És una etapa clau, perquè converteix allò que se sap dels riscos en una capacitat operativa de veritat.
- Comprèn escriure i implantar els plans de protecció civil, formar els equips d'intervenció, fer simulacres, fixar protocols d'actuació i repartir els rols i les responsabilitats.
- També s'hi munten sistemes d'alerta primerenca, s'administren els recursos de què es disposa i s'ensenya autoprotecció a la ciutadania.
La finalitat és que, quan el risc es faci realitat, la resposta arribi de pressa, sigui eficient i estigui ben organitzada, de manera que el caos dels primers moments sigui menor i no s'hagi d'improvisar. A més, una bona preparació fa que la gent confiï més en el sistema, dona més seguretat a les persones i disminueix els danys que es podrien produir.
Les preguntes pròpies d'aquesta fase són: estem a punt per intervenir?, qui fa cada cosa, quan i de quina manera?, tenim els recursos que calen?, cadascú coneix el seu paper?
1.1.3. Resposta
La resposta s'engega en l'instant en què l'emergència es produeix i demana actuar immediatament per salvar vides i protegir els béns i el medi. De tot el cicle, és la fase que més es veu, perquè mou una gran quantitat de recursos humans i materials, amb intensitat i en temps real.
- Suposa, per exemple, alertar i evacuar la població, rescatar persones, donar assistència sanitària urgent, confinar les zones afectades, apagar incendis o gestionar els talls de serveis bàsics.
- Comprèn també avisar la ciutadania i donar-li instruccions clares, i coordinar els diferents grups actuants i les diferents administracions entre si.
És el moment en què es comprova si funciona tot allò que s'havia planificat i assajat, i cal decidir de pressa i amb encert, sota pressió. De la qualitat de la resposta depèn bona part de l'abast dels danys i del temps que costarà tornar a la normalitat.
Aquí les preguntes són: què passa exactament?, a qui li toca actuar?, què és el primer que cal fer?, com mantenim tothom segur?, què fem perquè l'emergència no vagi a més?
1.1.4. Recuperació
La recuperació arrenca quan ja s'ha superat el moment crític, i no per això té menys pes. La formen les accions que busquen tornar a la normalitat, reparar el que s'ha malmès i reconstruir-ho millor, perquè si l'emergència torna a passar no faci el mateix mal.
- Pot abastar la reconstrucció d'infraestructures i serveis essencials, l'ajuda als afectats, el suport psicosocial, la tramitació dels ajuts econòmics i la restauració del medi.
- També és l'hora de valorar com s'ha actuat, detectar els punts forts i febles del sistema i posar al dia els plans i protocols amb el que s'ha après.
No n'hi ha prou de deixar les coses com eren: la idea és fer més resilient el conjunt de la societat i treure profit del que s'ha viscut per anar més ben preparats la propera vegada. És per aquest motiu que la recuperació no es pot separar del cicle de gestió d'emergències.
Les seves preguntes són: com ajudem la gent a refer-se?, quines infraestructures s'han de reparar o reforçar?, què n'hem après i com ho farem servir?
| Fase | Quan actua | Exemples d'accions | Pregunta clau |
|---|---|---|---|
| Reducció del risc | Molt abans de l'emergència | Reforç d'estructures, barreres, regulació urbanística, gestió del territori | Què pot passar i com ho evitem o ho reduïm? |
| Preparació | Perquè tot estigui a punt quan arribi l'emergència | Plans, formació, simulacres, protocols, alerta primerenca, autoprotecció | Qui fa què, quan i com? |
| Resposta | Des que es produeix l'emergència | Alerta, evacuació, rescat, assistència sanitària, confinament, extinció | Què passa i quines són les prioritats? |
| Recuperació | Un cop superada la fase crítica | Reconstrucció, ajuda als afectats, suport psicosocial, ajuts, avaluació | Què hem après i com ho aplicarem? |
Fase
Reducció del risc
- Quan actua
- Molt abans de l'emergència
- Exemples d'accions
- Reforç d'estructures, barreres, regulació urbanística, gestió del territori
- Pregunta clau
- Què pot passar i com ho evitem o ho reduïm?
Fase
Preparació
- Quan actua
- Perquè tot estigui a punt quan arribi l'emergència
- Exemples d'accions
- Plans, formació, simulacres, protocols, alerta primerenca, autoprotecció
- Pregunta clau
- Qui fa què, quan i com?
Fase
Resposta
- Quan actua
- Des que es produeix l'emergència
- Exemples d'accions
- Alerta, evacuació, rescat, assistència sanitària, confinament, extinció
- Pregunta clau
- Què passa i quines són les prioritats?
Fase
Recuperació
- Quan actua
- Un cop superada la fase crítica
- Exemples d'accions
- Reconstrucció, ajuda als afectats, suport psicosocial, ajuts, avaluació
- Pregunta clau
- Què hem après i com ho aplicarem?
1.2. La resiliència com a eix transversal
Entenem per resiliència la capacitat que té una persona, una comunitat, una organització o un sistema de resistir una situació adversa o una emergència, absorbir-la, adaptar-s'hi i refer-se'n. No es tracta només de quedar com abans: implica sortir-ne enfortit, amb més capacitat d'afrontar situacions semblants en el futur.
Quan una societat és resilient, no es limita a patir menys danys en el moment de l'emergència: aprofita el que ha viscut per aprendre, estreny els lligams entre les persones i introdueix millores estructurals, organitzatives i personals que l'ajuden a respondre i adaptar-se millor la vegada següent. Si ho portem a la gestió d'emergències, la resiliència es concreta en:
- Autonomia i capacitat local de resposta: comunitats que poden encarar les primeres fases de l'emergència amb els seus propis recursos i que depenen menys de l'ajuda de fora.
- Adaptació i aprenentatge continu: saber ajustar-se quan la situació canvia, extreure lliçons de cada emergència i traslladar les millores als plans i als procediments.
- Cultura d'autoprotecció i coresponsabilitat: una ciutadania ben informada, que coneix els riscos i és capaç de protegir-se per si mateixa i de col·laborar.
- Xarxa de cooperació i confiança mútua: lligams sòlids entre serveis d'emergència, administracions i població, perquè tots actuïn coordinats i amb eficàcia.
- Recuperació ràpida i sostenibilitat postemergència: que les emergències deixin la menor petjada psicosocial i econòmica possible i fer una reconstrucció pensada per augmentar la resiliència futura.