Temari · Mossos d'EsquadraAmb esquemes
B.3L’ordenament jurídic de l’Estat
L'ordenament jurídic
1.1. Noció i característiques de l'ordenament jurídic espanyol
El dret no és una simple suma de normes jurídiques, sinó un conjunt de normes ordenades per unes regles determinades. Les normes jurídiques existents en un determinat estat no es troben aïllades, sinó que s'interrelacionen les unes amb les altres formant un sistema o conjunt ordenat i sistemàtic anomenat ordenament jurídic.
L'ordenament jurídic espanyol està encapçalat per la Constitució, que és la norma que regula la producció de les altres normes jurídiques positives, que han de ser elaborades segons les seves prescripcions, serveix de paràmetre de validesa de la resta de l'ordenament jurídic i de criteri interpretatiu de la resta de les normes jurídiques.
L'ordenament jurídic espanyol té les característiques següents:
Unitat: l'ordenament jurídic és el conjunt de normes i relacions que situa cadascun dels seus elements en una determinada posició dins l'estructura, de manera que possibilita les transformacions internes mantenint la unitat estructural.
Coherència: l'ordenament jurídic es dota d'unes regles per resoldre contradiccions normatives.
Plenitud: l'ordenament jurídic ha de ser complet; sempre hi ha d'haver una norma aplicable per a cada supòsit de fet. L'ordenament jurídic ha de preveure aquelles regles que permeten resoldre les llacunes normatives.
Dinamisme: les normes jurídiques no són immutables, per això l'ordenament jurídic ha de preveure els mecanismes necessaris tant per a la modificació de normes (la reforma, la derogació i la modificació), com per permetre adaptar el contingut de les normes sense alterar-ne els enunciats (interpretació i mutació).
Pluralitat: les expressions normatives són el reflex d'una pluralitat de centres de producció jurídica, que han de tenir en compte l'Estat de les autonomies com a organització territorial de l'Estat espanyol i la seva presència a la Unió Europea.
1.2. Les regles de relació entre normes i entre ordenaments
Amb aquesta expressió es vol respondre a la pregunta de com es relacionen les diferents normes existents en un mateix ordenament jurídic i com se solucionen els conflictes i les col·lisions que hi pugui haver entre elles, per determinar quina és la norma vàlida i aplicable en cada moment concret. Per això, s'han de tenir presents els principis següents:
Principi de jerarquia: d'acord amb aquest principi, les normes que componen l'ordenament jurídic espanyol s'ordenen d'acord amb una estructura jeràrquica piramidal que ve determinada pel rang que s'atorga a cadascuna d'elles. El rang jeràrquic és la posició que cada norma ocupa dins l'ordenament jurídic. D'acord amb aquest principi, la norma de rang superior preval en la seva aplicació sobre la de rang inferior. Així, la Constitució espanyola és la norma suprema i se situa a la part més alta de l'ordenament jurídic, i hi estan subordinades la llei i el reglament.
Principi de temporalitat: la norma posterior en el temps deroga l'antiga. Les normes tenen vocació de ser indefinides, però s'han d'adaptar a la realitat que pretenen regular, per això han de poder ser reformades. Aquest és un principi que només pot ser aplicat entre normes del mateix rang, i comporta la derogació de les normes. La derogació pot ser expressa (quan la norma nova diu exactament aquelles normes que està modificant) o tàcita (quan de la nova norma es desprèn l'existència d'una contradicció amb l'antiga).
Principi d'especialitat: s'estableix una preferència en l'aplicació d'aquella norma especial i concreta sobre la general i abstracta.
Principi de competència: perquè una norma sigui vàlida dins l'ordenament jurídic ha d'haver estat aprovada per l'òrgan competent i d'acord amb el procediment establert en una norma de rang superior.
Un ordenament jurídic és un sistema tancat que pot estar format per diverses subestructures. Les seves relacions estan regides pel principi de competència entre ordenaments. Aquest principi permet determinar quina és la norma aplicable a un determinat supòsit en funció de quin òrgan tingui atribuïda la competència per a la regulació d'una determinada matèria, sigui l'Estat o la comunitat autònoma. Per solucionar-ho es tenen en compte dues regles previstes a l'article 149.3 de la Constitució espanyola:
- a)La clàusula de supletorietat del dret estatal: en el cas que una comunitat autònoma no faci ús de les seves competències normatives, s'ha d'aplicar supletòriament el dret estatal perquè no es produeixin llacunes normatives.
- b)La clàusula de prevalença: d'acord amb aquesta regla, les normes estatals prevalen sobre les de les comunitats autònomes en cas de conflicte, si aquestes darreres no tenen atribuïda la competència exclusiva sobre aquella determinada matèria.
Quina norma s'aplica? Les regles de relació. Conflicte entre normes. normes de rang diferent: Jerarquia (preval la norma de rang superior, a dalt, la Constitució; hi estan subordinades la llei i el reglament). només entre normes del mateix rang: Temporalitat (la norma posterior deroga l'antiga, derogació expressa o tàcita). especial davant general: Especialitat (preval la norma especial i concreta sobre la general i abstracta). validesa de la norma: Competència (aprovada per l'òrgan competent, d'acord amb el procediment d'una norma de rang superior). Estat i comunitat autònoma: Entre ordenaments (art. 149.3 CE) (supletorietat: si la CA no fa ús de les seves competències, s'aplica el dret estatal, prevalença: en conflicte, preval l'estatal si la CA no té la competència exclusiva de la matèria)
1.3. Les fonts
Hem de dir que el dret administratiu constitueix un ordenament jurídic, i que l'ordenament juridicoadministratiu és la part de l'ordenament jurídic general que afecta l'Administració pública o s'hi refereix. Per introduir-nos en el camp del dret administratiu s'han d'estudiar les seves fonts (mitjans d'establir les normes que el componen). Les fonts del dret administratiu són les mateixes, amb matisos, que les de la resta de branques del dret. Per això s'esmenta el Codi civil, segons el qual les fonts del dret administratiu es divideixen en:
Fonts directes:
Fonts directes primàries:
- La Constitució
- La llei i les disposicions normatives amb rang de llei
- El reglament
Fonts directes subsidiàries:
- El costum
- Els principis generals del dret
Fonts indirectes:
- Els tractats internacionals
- La jurisprudència contenciosa administrativa del Tribunal Suprem
- La doctrina científica
L'ordenament jurídic positiu s'estructura d'acord amb el principi de jerarquia normativa, que la Constitució recull a l'article 9.3 del títol preliminar. Cap norma no pot contradir les disposicions d'una norma de categoria superior: la jerarquia màxima correspon a la Constitució i és garantida pel control de constitucionalitat de les normes amb rang de llei que fa el Tribunal Constitucional. Per sota de la Constitució se situen les lleis; com es veurà més endavant, les lleis poden ser de diferents tipus, però de manera general podem avançar ara que totes les lleis són el producte d'òrgans representatius amb potestat legislativa, com ara les Corts Generals i les assemblees legislatives de les comunitats autònomes. El darrer graó de l'ordenament jurídic positiu l'ocupen els reglaments, la forma normativa més característica del dret administratiu.
La jerarquia normativa. 1. Constitució: norma suprema; la jerarquia màxima la garanteix el control de constitucionalitat de les normes amb rang de llei que fa el Tribunal Constitucional. 2. Tractats internacionals: força passiva davant la llei (art. 96.1 CE), però sempre sota la CE (art. 95 CE). 3. Lleis i normes amb rang de llei: lleis de les Corts Generals i de les assemblees legislatives de les CA; llei orgànica i llei ordinària, sense jerarquia entre elles; decret llei i decret legislatiu, amb el mateix rang, força i valor que la llei. 4. Reglaments aprovats per reial decret: del president del Govern o del Consell de Ministres (art. 24.2 Llei 50/1997). 5. Reglaments aprovats per ordre ministerial: el darrer graó. Llei orgànica i llei ordinària comparteixen graó: es relacionen pel principi de competència, no de jerarquia (apartat 3.3). El principi de jerarquia normativa el recull l'art. 9.3 CE. A l'apartat 1.3 els tractats figuren entre les fonts indirectes; la seva posició per sobre de la llei l'explica l'apartat 6.3, i la dels reglaments, el 5.1.