Temari · Bombers Generalitat de CatalunyaAmb esquemes
34Intervenció bàsica en inundacions
Riscos naturals i impacte global
1.1. Importància dels riscos naturals
Què entenem per risc natural? Són fenòmens que formen part de la dinàmica habitual de la natura —no tenen res d'anòmal—, però quan es produeixen allà on viu gent o on hi ha ciutats es poden convertir en veritables catàstrofes. Per això figuren entre les amenaces més serioses per a la població, el patrimoni i l'entorn natural. Davant d'aquestes situacions, els serveis d'emergència són una peça imprescindible: salven vides, limiten els danys i ajuden a tornar a la normalitat.
Si comparem tots els fenòmens naturals, cap no arriba al nivell de les inundacions: a escala mundial són, de lluny, les que més perjudicis causen, tant en víctimes com en pèrdues materials. A Catalunya també són el risc natural que es presenta més sovint i el que pot tenir conseqüències més greus. El cas més delicat són els episodis de pluja molt forta i curta (rissagues, pluges torrencials, gotes fredes...): poden fer desbordar els cursos d'aigua de cop, castigar durament les ciutats i obligar a atendre molts serveis alhora.
En aquest tema es repassen els coneixements bàsics per intervenir en una inundació, les maniobres que s'hi fan servir i els punts clau d'aquest tipus d'actuació.
1.2. L’impacte global de les inundacions
A escala planetària, cap altre fenomen natural no afecta tant com les inundacions, ja sigui pel nombre de vegades que es produeixen o pel cost social, econòmic i ambiental que deixen. Algunes dades i idees ho il·lustren:
- Segons les estimacions, més del 40% dels desastres naturals que es registren cada any al món són emergències lligades a inundacions. Aquí hi entren els rius que es desborden, les avingudes torrencials, les inundacions a les ciutats i els temporals a la costa.
- Any rere any, les pèrdues econòmiques són multimilionàries: hi pesen les infraestructures destruïdes, l'activitat econòmica que s'atura, el que costa reparar-ho tot i les assegurances.
- Sovint, els països que en surten més malparats són els que tenen poca capacitat de resposta o una prevenció feble. Però les regions molt desenvolupades tampoc no se n'escapen: l'Europa occidental, el sud-est asiàtic o les àrees urbanes dels Estats Units també les pateixen amb duresa.
- Més enllà dels danys materials, hi ha el cost humà i social: morts, gent que ha d'abandonar casa seva, aigües contaminades, serveis bàsics que deixen de funcionar i un fort impacte emocional en la població.
Tot plegat indica que les inundacions no són només un problema de cada territori, sinó una amenaça mundial que va a més, sobretot si hi sumem el canvi climàtic, el creixement ràpid de les ciutats i uns ecosistemes cada cop més fràgils.
Impacte econòmic dels riscos naturals, 1995-2015 (UNISDR). Danys econòmics (milers de M$) / Tipus de desastre. cada barra és un tipus de desastre i la seva alçada, els danys econòmics acumulats entre 1995 i 2015, en milers de milions de dòlars (entre parèntesis, la part del total). Les inundacions, amb 662 (25 %), són el tercer tipus en danys, darrere de les tempestes i dels fenòmens geofísics. En nombre d'episodis i d'afectació global les inundacions encapçalen la llista; en danys econòmics d'aquest període queden terceres.. 1 · Tempestes: 1.011 (38 %). 2 · Geofísics: 763 (29 %). 3 · Inundacions: 662 (25 %). 4 · Altres meteorològics: 119 (4 %). 5 · Sequera: 100 (4 %). Dades de la UNISDR publicades en una infografia de Statista («The Natural Disasters That Inflict The Most Economic Damage»).
Pèrdues per continent pels desastres meteorològics entre 1995 i 2015 (font UNISDR). Pèrdues absolutes (milers de M$) / Continent. cada barra és un continent i la seva alçada, les pèrdues absolutes per desastres naturals entre 1995 i 2015, en milers de milions de dòlars (entre parèntesis, la part del total). Amèrica i Àsia concentren més de les tres quartes parts de les pèrdues.. 1 · Amèrica: 870 (46 %). 2 · Àsia: 709 (37 %). 3 · Europa: 262 (14 %). 4 · Oceania: 40 (2 %). 5 · Àfrica: 10 (1 %). Al mateix informe de la UNISDR («The Human Cost of Weather-Related Disasters 1995-2015», figura 14), aquestes pèrdues són només les dels desastres meteorològics i climàtics (tempestes, inundacions, sequeres i altres), sense terratrèmols: sumen 1.891 milers de milions, el 71 % del total de la gràfica anterior.
I a casa nostra?
- Catalunya té al seu historial riuades molt greus: la del Vallès Occidental de 1962, amb gairebé 1000 morts; les del Bages i el Baix Llobregat de 1971, amb 21 víctimes mortals; la de Tarragona de 1994 i, més a prop en el temps, les de les Terres de l'Ebre dels anys 2018, 2021 i 2023.
- El relleu és abrupte i els rius són curts i intensos, de manera que l'aigua hi respon de pressa i amb violència.
Grans riuades a Catalunya. 1962: Vallès Occidental. gairebé 1000 morts. 1971: Bages i Baix Llobregat. 21 morts. 1994: Tarragona. 2018: Terres de l'Ebre. 2021: Terres de l'Ebre. 2023: Terres de l'Ebre
1.3. Factors que afavoreixen les inundacions i efectes del canvi climàtic
Per què s'inunda un territori? Hi pesen dues coses: com és el terreny en si i què hi ha fet l'ésser humà. Quan les ciutats creixen sense ordre dins de zones inundables, quan el sòl queda segellat i quan desapareix la vegetació, el terreny absorbeix menys aigua i l'escorrentia augmenta. Si, a més, les rieres i els sistemes de drenatge no es mantenen com cal, creix el perill que es desbordin de sobte. A la Mediterrània, on plou de manera irregular però amb molta força quan ho fa, tots aquests factors fan el territori encara més vulnerable.
El canvi climàtic hi afegeix un problema: modifica el comportament del temps i fa que els episodis de pluja extrema siguin més habituals, més violents i més difícils de preveure. I la temporada de risc ja no és només la tardor: pot arribar en altres èpoques de l'any.
1.4. Mesures per reduir el risc d’inundacions
Per gestionar el risc d'inundació es combinen dues grans estratègies que es complementen. Totes dues persegueixen el mateix: que el territori sigui menys vulnerable i que la població estigui protegida quan un riu es desborda o arriba una avinguda sobtada.
a) Mesures estructurals
Són obres: infraestructures físiques i treballs d'enginyeria pensats per alterar la manera com l'aigua es comporta de forma natural i per reduir-ne directament l'impacte sobre zones habitades o infraestructures crítiques. La idea és retenir, desviar, canalitzar o alentir l'aigua perquè el risc d'inundació sigui menor. Alguns exemples:
- Dics, murs de contenció o basses de laminació: frenen l'aigua o la guarden durant un temps.
- Xarxes de clavegueram pluvial: treuen ràpidament l'aigua de pluja de les zones urbanes.
- També n'hi ha d'altres, com reforçar ponts que ja existeixen, construir comportes de regulació o aixecar el traçat de les carreteres perquè continuïn sent accessibles durant una inundació.
Sistema de dics a la ciutat de Nova Orleans, que va col·lapsar durant l'huracà Katrina (2005). 1. Riu Mississipí: aigua alta mitjana anual a 14 peus, molt per sobre del terreny de la ciutat.. 2. Mur de contenció del riu: al llarg del Mississipí: 23 peus d'alçada, amb la línia de projecte a 18 peus.. 3. Ciutat en cubeta: entre els dos dics, amb gran part del terreny per sota del nivell del mar.. 4. Dic i mur del llac: dic i mur de protecció contra huracans: 17,5 peus, amb elevació de disseny d'11,5 peus.. 5. Llac Pontchartrain: nivell normal del llac a 1,0 peu.. Perfil topogràfic simplificat de Nova Orleans entre el riu Mississipí i el llac Pontchartrain, amb elevacions en peus (NGVD) de –20 a 30. Al costat del riu, el mur de contenció arriba a 23 peus, amb la línia de projecte a 18 peus i l'aigua alta mitjana anual a 14 peus. Al costat del llac, el dic i mur de protecció contra huracans fa 17,5 peus, amb elevació de disseny d'11,5 peus i el nivell normal del llac a 1,0 peu. Entre els dos dics la ciutat queda en una cubeta, amb bona part del terreny per sota del nivell del mar.
Aquestes mesures estructurals són cares i s'han de mantenir contínuament, però resulten imprescindibles quan cal protegir grans àrees urbanes o infraestructures crítiques.
b) Mesures no estructurals
Aquí no es construeix res. Són actuacions de gestió del territori, de planificació urbanística, de normativa, de sensibilització i de preparació operativa, i malgrat això poden rebaixar molt el risc i els danys que causaria una inundació. Les principals:
- Cartografiar les zones inundables i regular-ne l'urbanisme, de manera que no s'hi pugui edificar o que només es pugui fer amb condicions concretes. De totes les mesures, és la que més redueix el risc.
- Gestionar les conques hidrogràfiques de manera integral: reforestar, conservar el sòl i reduir l'escorrentia superficial, perquè durant les pluges intenses s'acumuli menys cabal.
- Sistemes d'alerta primerenca i seguiment dels cabals i de la meteorologia, per poder avançar-se a l'episodi i posar en marxa mesures preventives.
- Plans d'emergència, simulacres i protocols, perquè autoritats i ciutadans sàpiguen com respondre.
- Educar i crear cultura preventiva, perquè la població conegui el risc i actuï amb responsabilitat.
Surten més barates, però demanen planificació, col·laboració entre institucions i perseverança: funcionen en la mesura que tots els actors del territori les coneixen, les compleixen i s'hi impliquen.