Temari · Bombers Generalitat de CatalunyaAmb esquemes
26Intervenció bàsica en incendis diversos
Introducció
1.1. Introducció general al manual
Sota l'etiqueta d'«incendis varis» s'apleguen una colla de serveis que els Bombers de la Generalitat de Catalunya fan de manera habitual. El manual operatiu que serveix de base a aquest tema vol reunir en un sol text com s'actua quan crema un contenidor de residus, un vehicle o algun altre element urbà de poca entitat. Poca entitat, però, no vol dir absència de perill: tots aquests focs tenen riscos potencials per als efectius que hi treballen.
Per què cal un manual, si tècnicament no solen ser serveis gaire complexos? Perquè s'hi poden donar situacions de risc que ningú no esperava, i això per dos motius: la naturalesa dels materials que cremen i l'entorn on passa l'incendi. El document hi respon amb tècniques d'intervenció, pautes d'actuació clares i recomanacions específiques, sempre amb un doble objectiu: que l'operativa sigui eficaç i que sigui segura.
L'estructura és per capítols, un per a cada tipologia d'incendi. A cadascun s'hi troben els mateixos quatre blocs:
- una introducció operativa;
- els riscos i les mesures de seguretat;
- els criteris tàctics;
- les maniobres generals.
1.2. Importància d’aquest tipus d’intervencions
Un vehicle, un contenidor o uns residus urbans que cremen es veuen sovint com un servei menor. Hi ha, però, tres raons per prendre-se'ls seriosament:
- La freqüència. Són tan freqüents que sumen una part molt significativa de la feina diària del Cos de Bombers.
- La imatge del servei. Són actuacions que incideixen directament en com percep la ciutadania el servei.
- Els recursos. Si es gestionen malament, poden acabar mobilitzant molts recursos.
D'aquí la conclusió: cal tenir coneixements i metodologies clares per respondre de forma ràpida, segura i eficaç.
Intervencions en incendis en entorn urbà del Cos de Bombers (2023). Intervencions / Tipus d'incendi (1 a 11, en l'ordre de la lectura). Cada barra és un tipus d'incendi urbà atès el 2023: 1 vehicle a l'aire lliure (cotxe, moto, etc.), 2.102; 2 construccions diverses (barraca, caseta, etc.), 2.075; 3 edifici, 5.303; 4 edifici apartament o habitatge, 110; 5 edifici d'ús públic, 29; 6 edifici singular, 16; 7 industrial o magatzem, 717; 8 infraestructura de transport i serveis, 1.138; 9 contenidors i elements de rebuig urbà, 4.013; 10 exterior de gas, 1; 11 explosions (gas, atemptats, etc.), 118. Després dels incendis en edifici, els de contenidors i els de vehicles a l'aire lliure són dels més freqüents.. 3 Edifici: 5.303. 9 Contenidors i rebuig urbà: 4.013. 1 Vehicle a l'aire lliure: 2.102. 2 Construccions diverses: 2.075. 8 Infraestructura de transport: 1.138. 7 Industrial o magatzem: 717. Valors exactes rotulats a la gràfica del manual.
Convé deixar clar fins on arriba el document. No pren el lloc del que és específic de tres àmbits: el rescat en accidents de trànsit, els riscos tecnològics i els incendis estructurals. Només s'aplica als escenaris urbans que es consideren «incendis varis», encara que alguns dels seus criteris es poden fer servir de referència en altres intervencions.
Intervenció en incendis de vehicles
Entre totes les actuacions del Cos de Bombers, l'incendi de vehicle és de les tipologies que més es repeteixen. D'entrada sembla un servei poc complex, però seria un error treure importància als riscos que pot amagar. Quatre factors el poden convertir en una situació d'alt perill per als equips d'intervenció:
- els sistemes de propulsió, que han evolucionat;
- els materials sintètics, que s'hi fan servir de forma extensiva;
- les bateries o els dipòsits a pressió que porta el vehicle;
- l'entorn, amb condicions que varien.
2.1. Què és un incendi de vehicle
Un incendi de vehicle és tot foc fora de control en un mitjà de transport terrestre, autopropulsat i que circula per via rodada. No importa quina part cremi: pot ser l'habitacle, el maleter, el compartiment del motor, el dipòsit de combustible o bé la càrrega que porta.
On passen? Normalment a l'exterior. Ara bé, també n'hi ha en interiors (pàrquings) i en llocs que afegeixen riscos (escoles, zones forestals o industrials). Quan és així, el servei comença com un incendi de vehicle però, per l'abast de l'afectació, es passa a considerar un incendi estructural o forestal, i aquests ja no són objecte d'aquest manual.
2.2. Tipus de vehicles implicats
Pot cremar qualsevol mena de vehicle, i per ordenar-los es fan servir tres criteris:
- la massa i les dimensions;
- el sistema de propulsió o combustible;
- l'ús o la càrrega.
Saber quin tipus de vehicle tenim al davant, i quins riscos porta associats, serveix per a tres coses: anticipar escenaris, triar la tàctica d'extinció que més convé i actuar amb seguretat.
2.2.1. Segons la massa i dimensions
De la mida i del pes del vehicle en depenen, entre altres coses, la càrrega de foc, la velocitat amb què es propaga l'incendi i la dificultat per arribar als punts crítics.
Vehicles lleugers: turismes, furgonetes petites, ciclomotors i motocicletes. Quan cremen, els riscos són:
- una combustió ràpida, perquè porten plàstics i escumes;
- fums densos i tòxics;
- combustible que es pot vessar;
- elements pressuritzats que es poden activar (airbags, amortidors).
Vehicles pesants: camions, autobusos, tràilers i maquinària pesada. Els riscos són uns altres:
- més càrrega de foc i un accés més difícil;
- un gran volum de combustible;
- compartiments interns on costa arribar;
- sistemes auxiliars (hidràulics, elèctrics, plataformes) i bateries addicionals.
2.2.2. Segons el sistema de propulsió o combustible
El criteri que s'hi fa servir és el combustible o la font d'energia del vehicle: en depèn com es comporta el foc i quins riscos específics corren els intervinents.
Combustibles convencionals: benzina i dièsel. Riscos associats:
- incendis ràpids i intensos;
- combustible vessat;
- fums tòxics.
Combustibles alternatius: GLP, GNC, GNL i hidrogen. Aquí el risc canvia segons el gas:
- amb GLP i GNC, explosions de tipus BLEVE;
- amb GNC i hidrogen, flames que a simple vista no es veuen;
- amb GNL, fred criogènic i evaporació sobtada.
2.2.3. Segons l’ús i la càrrega
L'estratègia d'intervenció també depèn, i de manera directa, de l'activitat a què es dedica el vehicle i de quina càrrega porta.
Transport de persones: turismes, autocars, autobusos i també el transport escolar i el sanitari. Riscos:
- hi pot haver un nombre elevat de passatgers;
- evacuar persones amb mobilitat reduïda és difícil.
Transport de mercaderies: tant la càrrega general com les mercaderies perilloses ADR, els líquids i els materials a granel. Riscos:
- la càrrega pot ser desconeguda o estar mal etiquetada;
- pot reaccionar amb els agents extintors;
- costa identificar-la de manera immediata.
Vehicles especials: agrícoles, industrials, de serveis públics, d'emergència, etc. Riscos:
- líquids hidràulics inflamables;
- dipòsits ocults o dobles;
- sistemes mecànics que no es veuen i que es poden moure de cop.
Tres maneres de classificar el vehicle que crema. Vehicle incendiat. quant pesa i fa: Massa i dimensions (Lleugers: turismes, furgonetes petites, motocicletes, ciclomotors, Pesants: camions, autobusos, tràilers, maquinària pesada). què el mou: Combustible o font d'energia (Convencionals: benzina, dièsel, Alternatius: GLP, GNC, GNL, hidrogen). què fa i què porta: Ús i càrrega (Transport de persones, Transport de mercaderies (també ADR), Vehicles especials)