Temari · Bombers Generalitat de CatalunyaAmb esquemes
16Intervenció en assistències tècniques
Introducció
Les assistències tècniques són una peça fonamental de l'activitat dels Bombers de la Generalitat de Catalunya. No es tracta d'apagar un foc ni de fer un salvament urgent, però sí de serveis en què cal un cos d'emergències per protegir la vida, els béns i el medi ambient.
El ventall és molt ampli. Hi entren, entre d'altres:
- les actuacions amb animals, on cal saber com es comporten i quines tècniques de captura i de seguretat s'han d'aplicar;
- les feines especialitzades que es fan amb eines mecàniques, com ara la motoserra;
- l'obertura d'accessos en entorns urbans;
- la gestió d'alarmes d'incendi;
- la retirada d'elements inestables de façanes i cobertes.
Cap assistència és igual a una altra, i en cadascuna s'han de tenir presents tres coses:
- els riscos específics del servei, que primer s'han de detectar i després reduir al mínim;
- l'equipament i les tècniques que convenen a aquell entorn i a aquella situació;
- el marc legal, que marca fins on pot arribar la intervenció i qui en respon.
Aquest tema vol aportar uns coneixements bàsics, clars i ben ordenats que facin de base teòrica per treballar amb seguretat, eficàcia i coordinació en aquesta mena de serveis. Per això repassa la valoració inicial, les maniobres operatives, com s'organitza l'actuació i les mesures de seguretat que demana cada cas.
Intervenció amb animals
2.1. Introducció
Els avisos en què hi ha animals implicats són freqüents dins les assistències tècniques dels Bombers de la Generalitat, i poden ser de tota mena: animals de companyia i domèstics, bestiar de producció, fauna salvatge autòctona i fins i tot espècies exòtiques.
Normalment es donen en plena emergència, quan tant la seguretat de les persones com la protecció de l'animal passen al primer pla i totes dues poden estar en perill directe.
El salvament d'animals apareix de manera expressa entre els serveis que el Cos de Bombers ofereix (la seva carta de serveis), com una feina de protecció i d'assistència. Pot obligar a treballar dins la zona calenta d'una emergència o en llocs on l'accés està restringit. Els bombers, per tant, no es limiten a treure l'animal del perill: també li poden donar una primera assistència sanitària immediata allà mateix, fins que arriba un veterinari professional.
2.2. Coneixements generals
Tota intervenció amb animals parteix d'una idea: per a l'animal, l'emergència és una amenaça. L'estrès, sumat a les ferides o al dolor que pugui tenir, el pot portar a reaccionar de manera imprevisible i fins i tot agressiva. Per això el bomber ha de saber una mica de conducta animal i, alhora, no perdre de vista la seva pròpia seguretat.
Abans de tocar l'animal, hi ha una seqüència de passos previs:
- 1.Buscar alternatives sense contacte directe: trobar el propietari, tancar l'animal en un espai segur o demanar ajuda a serveis especialitzats.
- 2.Controlar l'ambient per reduir sorolls i estímuls: sirenes i senyals acústics apagats, veu baixa i res de moviments bruscos.
- 3.Acostar-s'hi a poc a poc, respectant el seu espai vital i sense acorralar-lo.
- 4.Calcular quanta força i quant pes té l'animal abans d'intentar capturar-lo, per estar segurs que el podrem dominar físicament sense perill.
- 5.Protegir-se bé amb un EPI resistent i, en acabar, ser molt estrictes amb la higiene: rentar-se les mans, desinfectar el material i mirar-se la pell per si hi ha paparres, puces o qualsevol altre paràsit.
Tot plegat es pot resumir en quatre qualitats de l'actuació: silenciosa, gradual, tranquil·la i segura. El silenci redueix els estímuls; la gradualitat fa que l'animal agafi confiança; s'hi afegeixen la serenitat i un llenguatge corporal que no l'intimidi; i la fermesa evita errors en el moment clau de la captura.
2.3. Estils de captura: física i química
Per capturar un animal hi ha dos camins: la captura física i la captura química.
- La física es fa amb mitjans de baixa tecnologia però molt pràctics: guants gruixuts contra les mossegades, tovalloles que rebaixen l'estrès visual, salabres per als animals petits, llaços per als mamífers mitjans o els rèptils grossos i xarxes de niló, que serveixen per a situacions molt diverses.
- La química només la poden fer veterinaris o personal acreditat. Consisteix a disparar dards amb anestèsic amb una sarbatana o un rifle de CO₂. S'utilitza amb animals agressius o de risc alt i exigeix protocols de seguretat estrictes.
Quin mètode triar? Sempre depèn de l'espècie, de la mida i del comportament de l'animal, i de com és l'entorn.
Captura física i captura química. Captura física: Guants gruixuts: contra les mossegades.; Tovalloles: rebaixen l'estrès visual.; Salabres: per als animals petits.; Llaços: per als mamífers mitjans o els rèptils grossos.; Xarxes de niló: per a situacions molt diverses.. Captura química: Només la poden fer veterinaris o personal acreditat.; Els dards es disparen amb una sarbatana o un rifle de CO₂.; Per a animals agressius o de risc alt.; Exigeix protocols de seguretat estrictes.. El mètode es tria sempre segons l'espècie, la mida i el comportament de l'animal, i segons com és l'entorn.
Salabre. 1. Cèrcol: manté oberta la boca de la xarxa.. 2. Xarxa de malla: on queda atrapat l'animal.. 3. Mànec llarg: metàl·lic: permet arribar a l'animal des de lluny.. Eina de captura física per a animals petits (també per a petits mamífers salvatges, amb xarxes i guants).
Llaç de captura. 1. Anella de cable: regulable, a l'extrem: s'ajusta al voltant de l'animal.. 2. Barra metàl·lica: manté l'animal a distància del bomber.. 3. Empunyadura. 4. Extrem del cable: per tancar o afluixar l'anella.. Eina de captura física per subjectar un animal a distància: per a mamífers mitjans o rèptils grans. Amb gats no s'ha de fer servir mai, pel risc d'asfíxia.
2.4. Maniobres segons tipus d’animal
Aquest apartat repassa com són, en general, les espècies amb què es treballa més sovint i les maniobres bàsiques per controlar-les i capturar-les. No pretén convertir el bomber en un especialista en maneig d'animals: vol donar-li prou coneixements per treballar amb seguretat mentre arriba el suport que correspongui.
2.4.1. Gossos: comportament, maniobres i signes d’alerta
Pocs animals generen tants serveis com el gos. És una espècie molt territorial i amb un sentit marcat de la jerarquia, i per això pot reaccionar de maneres ben diferents segons si és al seu entorn de sempre (la casa, el vehicle, el pati) o en un lloc que no coneix. El lladruc ajuda, en part, a preveure quina actitud tindrà:
- Feble i espaiat: el gos dubta o no té una actitud definida. Convé actuar amb calma i amb seguretat.
- Agut i repetitiu: està insegur i nerviós. És millor no acorralar-lo i deixar-li sempre una via per escapar.
- Greu i sostingut: se sent segur i disposat a defensar-se. Cal fermesa i, si convé, pensar en tècniques de captura més segures.
Sigui quin sigui el cas, és millor no mirar-lo als ulls de manera directa i continuada, perquè ho pot entendre com una amenaça. Per capturar-lo es pot fer servir el llaç; si és agressiu o d'una raça potencialment perillosa, potser caldrà la captura química. Quan ja està controlat, s'ha de posar sempre un morrió, comercial o improvisat. Per traslladar-lo, si pot caminar, es fa amb corretja i arnès; si està ferit, se l'ha de subjectar amb tècniques segures.
Llenguatge corporal del gos. 1. Content: assegut, amb la llengua fora i la cua que es mou.. 2. Juganer: la part davantera ajupida, el darrere aixecat i la cua alta i en moviment.. 3. Relaxat: dret, amb les orelles en posició natural i la cua baixa i relaxada.. 4. Tranquil: el cap baix, olorant, i la cua enlaire.. 5. Ansiós: dret, amb el cap una mica baix, les orelles enrere i la cua baixa.. 6. Espantat: el cos encongit, les orelles enrere, la cua entre les potes i tremolor.. 7. Temorós: estirat a terra i encongit, amb les orelles enganxades i ensenyant les dents.. 8. Desconfiat: dret i rígid, amb les orelles i la cua enlaire i la mirada fixa.. 9. Agressiu: el cos tens i tirat endavant, ensenyant les dents i bordant, amb la cua enlaire.. Nou postures del gos, cadascuna amb l'estat d'ànim que indica. Llegir el cos de l'animal, com el lladruc, ajuda a preveure quina actitud tindrà; en tots els casos, millor evitar el contacte visual directe i prolongat.
On es troben més sovint els gossos en perill?
- Pisos: el gos hi sol quedar acorralat i pot tornar-se més agressiu quan hi entren els bombers.
- Finques i cases aïllades: la tanca o el jardí deixen una distància de seguretat i l'aproximació es pot controlar millor.
- Vehicles: són espais petits que el gos sent com a territori seu, i el risc de mossegada hi és especialment alt.